Xavier Roig

Xavier Roig

Enginyer i escriptor

M'encanta projectar setmanalment, sobre el paper, algunes idees que tinc del nostre petit país, inserit en un món que em fascina. Passo la major part del temps gaudint dels encants que ofereix la vida. Entre d’altres, treballant. Fent coses. I és que, al capdavall, em considero un gran afortunat.

Esperar sota el fanal?

Se’ns diu que aquesta pandèmia ha d’acabar amb determinats vicis econòmics. S’esperen les ajudes de la Unió Europea com la panacea, el mannà, que farà que, de cop i volta, esdevinguem diferents. Certament,...

De crisis i castes

Qualsevol conjunt de persones es pot dividir en dos grups, depenent del tema. Ara la moda és dir que els Estats Units estan dividits a causa de Trump. Abans ho va estar el Regne Unit, quan eren temps del...

No es pot esperar res d’un país ‘low cost’

A desgrat que, ja fa temps, s’hagin alçat veus avisant que esdevenir un país low cost no ens interessa, la realitat és que hem aconseguit ser-ho. Catalunya és un país mal pagat. És cert que, excepte...

Unió Europea, l’única taula de salvació

Últimament s’ha instal·lat la moda mediàtica de parlar malament de la Unió Europea (UE). Ser, allò que es diu, europessimista. Una tendència informativa global. El fet de poder estar assabentats de gairebé...

Colau com a paradigma d’un sistema pervers

La pandèmia s’ha demostrat com una oportunitat per tal que els que manen en els ajuntaments ens engaltin les seves dèries personals. Uns instal·len pilones matamotoristes, altres insensats proposen...

Poder judicial: un coet correcames

Es té la tendència a pensar que una persona que ha arribat a llocs professionals elevats és molt vàlida. Adequada per al seu ofici i nivell. El fet és cert quan s’emmarca dins d’un entorn competitiu (el...

Poder Judicial, nova operació de distracció política

La renovació dels membres del Poder Judicial va provocar, fa uns dies, un gran enrenou. La polèmica ha durat poc i crec que s’ha analitzat de forma superficial. Voldria recordar que la polèmica va sorgir...

Lloguer, demagògia i populisme, tot alhora

Una vegada, fa bastants anys, tot esperant embarcar en una sala business de l'aeroport de Madrid, vaig anar al lavabo. Allà vaig contemplar un espectacle colpidor. Per separar les tasses dels vàters havien...

Polítics dolents, lleis dolentes

Els darrers mesos han estat notícia les ocupacions de pisos per part de gent que no en són els propietaris –el que coneixem com a ocupes–. Evidentment, tothom es pregunta: com és possible que la llei no...

Taula pel diàleg amb tema únic

Un exemple clar de fins a quins nivells s’ha perdut el nord polític el constitueix la famosa taula pel diàleg. Una taula que va ser conditio sine qua non perquè ERC donés el vot d’investidura al senyor...

De partits, democràcia interna i governança

Espanya s’ha posicionat com a líder en el nombre d’afectats pel covid-19. Llegint la premsa internacional hom arriba a una conclusió inevitable: el fet es deu a una mala governança. Uns mitjans titllen la...

Joan Carles I, quan fallen els altres

Pel que respecta al cas Joan Carles, podríem dir que el comportament general de la població i de la majoria de mitjans de comunicació és covardot. Vull dir que, un cop l’escàndol s’ha destapat –gracies a la...

L'insult dels estalvis municipals

Un dels errors més ostentosos de la Transició va ser dotar els municipis d'una autonomia excessiva per, en acabat, articular-los amb un sistema electoral aberrant. És a dir, utilització de recursos i poders...

Les balances fiscals: una desídia inexplicable

Entre els anys 2003 i 2004 amb un grup de gent vam posar en marxa la campanya Desequilibri. Vam aconseguir unes 7.000 signatures de suport. Preteníem denunciar els recursos fiscals que marxaven de Catalunya...

Els més ases ja no són a Madrid, només

"Ala tertúlia que a la ferreria de la carretera solia tenir, els darrers anys de la seva vida, el senyor Bofill Pericay, universalment conegut, a l’Empordà, pel Rajoler de Pals, aquest senyor solia afirmar,...

Cimera europea: per què soc 'frugal'

Què s’ha aprovat a Brussel·les el passat cap de setmana? Doncs, a més del pressupost de la Unió Europea (UE) per al període 2020-2027 –que s’enfila a 1 bilió d’euros– s’ha creat un programa d’ajuts (Next...

Ms Von der Leyen, Ms Merkel: Help!

My dear ladies, when I was a young boy and a certain problem wouldn’t go away, people would resort to faith: “It will be alright, God willing”. I do not know whether there is anything God can do about the...

A les senyores Von der Leyen i Merkel: 'Help'!

Distingides senyores, quan jo era petit i un problema s'enquistava, s'apel·lava a la fe: "Que Déu hi faci més que nosaltres!". Ignoro si sobre els problemes de què els parlaré tot seguit Déu pot fer-hi res...

Un monument per a Girón de Velasco?

Veure monuments –no pas visitar palaus per dins– sempre m’ha ajudat a reflexionar. La tomba de Gardel, a la Chacarita, ajuda a repassar la història d’una Argentina que semblava eternament rica. O la sala...

Construir Europa: ajudar sense subvencionar

Als administrats ens satisfà que una decisió política sigui justa sense tenir en compte allò que més convé. Fer de Robin Hood, quan no es mana, és fàcil. L’exemple bàsic és el d’aquell governant que ha...

Diner públic, diner privat

Un dels problemes importants que pateix la societat catalana és la falta de formació bàsica sobre economia. Privada i pública. El fet, greu, comporta situacions xocants, ja que sovint es reclamen drets...

Populisme congènit

L'altre dia estava mirant un programa que fan a La 2 sobre gastronomia i viatges. La presentadora visitava Andalusia amb un individu local de Sevilla que la guiava per anar de tapes. De sobte, tot satisfet,...

Pujol i Catalunya

Quan jo era petit, en alguns dels arbres que limitaven les carreteres hi havia pintades les paraules "PUJOL CATALUNYA!". "En Jordi Pujol és un senyor que té un banc", em van explicar un dia. La seu de Banca...

Nissan fou un estat d'ànim

Vivint al Brasil vaig haver de viatjar per tot el país. Jo habitava a Rio de Janeiro, que és una mena de càmping a l’engròs. Un indret on la majoria de gent circula en calça curta i xancletes. Un autèntic...

Ajudes? Sí, però amb reformes

L'aixeta que regula el confinament ha començat a obrir-se i deixa pas a una situació que no és ni carn ni peix. La gent comença a sortir al carrer però, com que hi ha moltes persones que encara no treballen...

Mesells mediocres?

El fet que determinats països tinguin una administració pública potent ens porta sovint a fer una interpretació esbiaixada del rol que ha d’adoptar l’estat. Suècia, o França mateix, finança sectors públics...

Hi ha res a fer?

Sembla que des del punt de vista de la pandèmia anem a millor. Cosa que no podem dir de la cosa pública. Quan tot just feia una setmana del meu article “Si hem de reconstruir-nos, fem-ho bé” van i, paf!,...

Un llegat nefast

Aquests dies hem tingut l’oportunitat d’observar com funciona l’estat espanyol quan ha de fer front a una situació excepcional. Em refereixo a l’entrellat político-administratiu. Quan pot actuar sense...

Si hem de reconstruir-nos, fem-ho bé

Aquesta pandèmia té inconvenients, evidentment. I portarà conseqüències greus per a l’economia i la vida de moltes persones. Però, sense ser titllat de frívol, voldria remarcar que se’n poden treure algunes...

Una cuina nacional i evolucionada

Aquests dies de confinament a casa seguim uns programes que emet RTVE: Las recetas de Julie (Les carnets de Julie, en francès). Aquest darrer lot de programes va de gastronomia i de cultura i tècnica...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | Següent >