23/10/2011

'Indignats' per sempre més

3 min

Gutenberg va desenvolupar la impremta al llarg de la dècada del 1450 i l'any 1517 Martí Luter va penjar a la porta de l'església de Wittenberg les famoses 95 tesis que van iniciar la reforma protestant. Són 65 anys de transició que funden la nova Europa i obren la porta a la Revolució Industrial i a la democràcia burgesa.

La impremta va suposar un enorme canvi de paradigma perquè va enfrontar el coneixement individual amb el saber col·lectiu, clerical aleshores, per força més dogmàtic i servil. De la impremta a la contestació del poder papal van passar 60 anys. Internet canviarà el món en algunes dècades menys, però tampoc serà immediat.

Inside jobdocumenta la història d'una estafa a gran escala que els poders financers amb la complicitat, interessada o ingènua, del poder polític organitzen als EUA a finals de la dècada dels 2000. És l'inici de l'actual crisi econòmica i res fa pensar que hàgim après la lliçó.

Les democràcies europees, històricament impunes per l'efecte d'una jerarquia mediàtica, són analitzades avui des de la perspectiva d'extenses trames de corrupció i banals escàndols sexuals, atesa la circulació imparable d'una informació immediata i universal.

¿Algú pot pensar que tot plegat és el resultat d'una conjuntura desfavorable fins que l'economia es recuperi? Quina perspectiva tan estúpida. Només el curt-terminisme de la política pot explicar la resistència a comprendre que el rellotge del canvi s'ha posat en marxa. Va començar a finals dels anys 90 amb els moviments antiglobalització (curiosa paradoxa, per cert). Va seguir amb la guerra de l'Iraq. Ara són els desnonaments i la crisi financera. Després serà la qualitat de la democràcia i la corrupció política. Estem davant d'una realitat imparable perquè aplega dos fets extraordinaris que mai havien coincidit: una informació que flueix a bastament i una població de gran nivell cultural capaç de processar-la amb rapidesa i no poca intel·ligència. No és igual a tot arreu, cert, però sí que és la realitat que ens afecta a l'Occident.

Que es tracti d'informació parcial, excessiva, opinable i potser poc rigorosa és igual. Abans era pitjor, perquè naixia en laboratoris on es cuinava a foc lent. És com comparar una Bíblia interpretada pels monjos vaticanistes o llegida directament per un pare de família a una llar de Bremen a inicis del segle XVI. En el primer cas la revolució és el producte d'una secta (dels càtars als marxistes-leninistes), en el segon el resultat d'una mirada individual aparentment més feble però intel·lectualment més indestructible.

Es pot llegir el moviment delsindignatscom una expressió puntual de la realitat actual i aplicar-hi totes les esmenes que l'ètica política vigent ens proposa, fins i tot les que deriven del Codi Penal. Es pot, també, ser més intel·ligent i entendre què és el que s'hi cou. Estem davant d'una segona reforma i com la primera el canvi ve d'un fet cultural.

L'establishmentpolític i social viu les mobilitzacions socials i les revoltes locals com una agressió contra el sistema perquè l'escassa qualitat de la nostra democràcia i la debilitat de les polítiques culturals ens impedeixen gaudir les noves tecnologies com una etapa d'èxit. Hessel ho reclamava clarament quan va escriure el seu emblemàticIndigneu-vos!: aprofiteu el magnífic potencial de la tecnologia moderna per donar una nova oportunitat a la història.

No he sentit encara cap crítica sensata i inqüestionable que malbarati el mèrit dels ciutadansindignats. Es diu que no són un partit, que no sabem a qui representen, que són manipulables, que tenen brots de violència. Tonteries: qui no entengui elsindignats, qui no senti una propera complicitat amb el seu afany, qui no hagi tingut ganes d'asseure's al seu costat, o té una minsa sensibilitat social o simplement té alguna cosa a amagar.

Alsindignatsd'avui i de demà (no pas d'aquí pocs anys), només se'ls pot qüestionar una sola cosa: els errors inevitables dels que són primers en qualsevol cosa.

stats