Xavier Gual

Xavier Gual

Avaluacions que no evolucionen

Fa deu anys que treballo com a professor de secundària, prou temps perquè hagi vist l’evolució o involució que ha patit el meu ofici. El debat entre si hem d’ensenyar i/o educar o les lleis que acabaven en...

Els alumnes del zero

Com a tutor sempre intento que tots els meus alumnes aprofitin el curs. Aconseguir-ho és pràcticament impossible, almenys als centres on he treballat. Sempre n’hi ha uns quants que difícilment pots fer res...

Escola de calor

En general els adolescents no són gaire de tenir projectes a llarg termini i menys encara de preveure com serà la seva vida en un futur llunyà. Freqüentment els docents advertim que no sempre és bo viure en...

image-alt

Obligats fins als divuit

Alguns partits polítics en precampanya es plantegen que sigui obligatori estudiar fins als 18 anys (en comptes de fins als 16, com és actualment). Quan ho comento amb els meus companys docents tots es posen...

Guàrdia de trucades

La millor manera de saber com funcionen les famílies dels meus alumnes és fent una guàrdia de trucades. Una vegada han entrat tots els alumnes a les vuit de matí, tant la direcció com el professorat que...

Sobre la sèrie ‘Merlí’

L’altre dia em van preguntar si havia vist la sèrie Merlí, que emet TV3. Com que el protagonista és un professor peculiar i va de joves i instituts volien saber què em semblava. Els vaig respondre que de...

Aules plenes

Més enllà d’informes i estadístiques, fa anys que veig quines coses concretes no funcionen bé en el nostre sistema educatiu. Com ja he explicat moltes vegades, treballo en centres on el fracàs escolar és...

L’ensenyament i la independència

Els meus avis materns van ser mestres de la República fins que amb la dictadura se’ls va prohibir exercir. El meu avi va perdre a la guerra dona i fills en un bombardeig a l’escola on treballaven plegats....

image-alt

Estem preparats

Des de l’1 de setembre que tot el professorat està preparant el nou curs. Els primers dies serveixen, a més de per retrobar vells companys i conèixer les noves incorporacions, per fer les recuperacions de...

Les joguines dels pares

Les vacances d’estiu permeten refer relacions familiars i d’amistat que durant la resta de l’any queden diluïdes. Als meus fills els ha agradat els darrers dies visitar els avis a casa seva. A part...

Compromisos d’estiu

Aquests dies he llegit i escoltat amb interès debats sobre si val la pena fer deures a l’estiu, si són útils o si en canvi és millor dedicar les vacances a altres tipus d’aprenentatges menys acadèmics....

El valor dels llibres

És curiosa aquesta nova tendència d’alguns instituts que conviden els professors a preparar tot el material docent sense un llibre de text de referència. És veritat que amb els anys i l’experiència vas...

El bàsquet i la vida

Al meu fill de set anys l’hem apuntat a un campus de bàsquet perquè, sense haver-ho provat abans, creia (crèiem) que li agradaria. Hi ha anat amb molta il·lusió i això ho he pogut comprovar des del moment...

image-alt

No vull inútils

S’acaba el curs. Els últims dies els alumnes només han vingut per preguntar dubtes i recollir les notes. Abans de desconnectar una mica i agafar noves energies per al curs vinent, voldria fer una breu...

Comparacions entre germans

Formem part d’un món competitiu i exigent. Per això, com a pares, és lògic que vulguem el millor per als nostres fills. Si en tenim més d’un, descobrirem que cada fill és un món i que cadascun seguirà el...

A dins i a fora

El que passa a fora de l’institut afecta el que succeeix a dins, i a l’inrevés. La realitat social que conec em deixa davant de situacions de gran duresa i complexitat que com a docent i tutor he de saber...

No ens pertoca educar

Com a professor no em pertoca educar. Com a pare sí. Sóc als dos costats i ho tinc molt clar. Com a pare no només és la meva responsabilitat sinó que és un repte preciós que vaig acceptar. Com a professor,...

La hiperviolència que ens envolta

Fins que no tens fills no ets conscient que estem envoltats de males influències. De petit m’agradava el Mazinger Z i tenia joguines bèl·liques, però això no em va convertir en un monstre. No va ser fruit...

No és un joc de nens

Ens equivocarem si creiem que el que va passar dilluns a l’Institut Joan Fuster de Barcelona és un fet aïllat. És el cas més greu que han patit les nostres aules, sí, però era qüestió de temps que un dia o...

No saben el que diuen

Fa uns dies un alumne em va amenaçar de mort. No és la primera vegada que em passa i probablement no serà l’última. M’estalviaré els detalls escabrosos però és una situació molt desagradable de viure i que...

Fer diners

El darrer dia que vam tenir vaga d’estudiants -la quarta del curs- vaig fer classe per a cinc alumnes. Tota la resta eren presumiblement a casa o estaven voltant pels carrers amb el consentiment dels pares....

Alumnes al Parlament

Fa dues setmanes vam fer una visita al Parlament de Catalunya amb alumnes de 3r d’ESO. Asseguts a les darreres fileres de l’hemicicle, professors i alumnes vam escoltar les explicacions del guia, que ens va...

Deures pendents

Periòdicament surt el debat sobre si els nostres alumnes/fills tenen massa deures per fer a casa i si això realment comporta una millora acadèmica. Els estudis indiquen que als països on se’n posen pocs els...

Atrapades per l’edat

Tinc dos casos de noies de quinze anys que estan a disgust a l’institut. Desitgen coses que no els són permeses per l’edat. No volen res impossible, simplement les lleis no els són favorables. Totes dues...

Llàgrimes de mòbil

A cada aula hi ha un cartell que ho indica amb total claredat iconogràfica: els mòbils estan prohibits a classe. Tot i així, és difícil no veure’ls constantment enganxats a les mans dels alumnes. Entre...

Que no se’ns perdin

Ens trobem a la meitat perillosa del curs: segon trimestre després de les vacances de Nadal. Els alumnes han perdut la frescor del principi i la pressió del final encara queda lluny. Els professors que...

Mar-i-bel

En les tres classes que vaig anunciar l’obra de teatre que s’havia de llegir, els meus alumnes van entendre la paraula Maribel, segurament perquè coneixien alguna senyora que se’n deia. Això em va deixar...

L’enemic invisible

No he entès mai la necessitat i l’entusiasme d’organitzar el joc de l’amic invisible. En realitat la meitat dels que hi participen ho fan per no quedar malament i l’altra meitat s’emprenyen perquè al final...

Escriptura ràpida

He de confessar que em fascina veure com els meus alumnes escriuen a tota velocitat missatges amb el mòbil. Ignoro si compleixen amb una correcta estructura gramatical o estan infestats de faltes...

Preferirien no fer-ho

L’altre dia, un alumne a qui havia recriminat el seu comportament a l’aula em va deixar anar una frase que és tot un clàssic: “Profe, jo no aprovaré mai perquè sóc tonto”. Jo li vaig contestar que l’ESO...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | Següent >