Publicitat
Publicitat

Una setmana per completar la millor pretemporada

La pretemporada és aquella època en què els jugadors llueixen morenor i encara no identifiques els nous fitxatges. En què segueixes amb relativa indiferència un partit del teu equip perquè el que toca és estar amb la família. Les notícies tenen a veure amb el mercat de fitxatges, que si ets de l'Espanyol el vius més amb la por pels que se'n van (sempre coneguts) que no pas amb la il·lusió pels que vindran (sempre desconeguts). La pretemporada, en definitiva, és com la nit de Reis del mes d'agost: vols que passi ràpid perquè, aquest cop sí, la bicicleta la trobaràs el matí següent.

De moment el balanç és molt positiu. Un empat de prestigi al camp del Tottenham, una remuntada a Vigo i una gran victòria contra el València el dia de la presentació a casa. D'acord que encara no ha començat la competició de veritat i hem de ser prudents. Però l'equip transmet bones sensacions. El concepte és clar i senzill, adequat a les nostres possibilitats. Destaquen un porter que em té enamorat, dos migcentres que demostren que no sempre cal triar entre qualitat i treball i un Thievy que marca un gol cada vint minuts. Només em grinyolen l'estimat i sacrificat Javi López i un Simão per a qui demanaria l'adaptació d'aquella regla de l'handbol que permet canvis momentanis per llançar córners i faltes.

Queden pocs dies de mercat, els pitjors. La marxa de Wakaso és de les que no fan mal. Hem venut pel preu de tres Villas un jugador substituïble i conflictiu. Ara confio que no hi hagi cap sorpresa d'última hora, perquè segur que no seria bona. Tots quiets. I confiar que l'home tranquil -Òscar Perarnau- ens tregui un altre bon jugador de sota les pedres.

Abans de començar encara ens queden dos partits: diumenge contra el Betis i dijous el Ciutat de Barcelona contra el West Ham. El primer ens acabarà de mostrar fins on pot arribar aquest equip. És un partit especial. Al davant tindrem Joan Verdú, fins fa poc el nostre millor futbolista. Mai va arribar a ser el nostre ídol. Però tenir-lo al davant serà com el primer cop que et trobes una ex després d'haver refet la teva vida: la prova que ho has superat de veritat. Al Betis també ens trobarem els que haurien de ser els nostres dos laterals, dos pericos de cor que exemplifiquen el pitjor que ens ha passat els últims anys: l'èxode del planter.

Ara bé, el millor d'aquesta pretemporada és que porta premi. Si guanyem el Betis, començarem la Lliga al camp del Granada amb set punt d'avantatge sobre el descens i en posicions de Champions. Hem d'aprofitar aquest estrany invent que els savis del futbol s'han empescat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 25/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF