Publicitat
Publicitat

ESPÈCIE PROTEGIDA

Carta a Pilar Rahola

No sé quin és el to més adequat per a aquesta carta. Si la dirigeixo a una tertuliana cridanera de dissabte a la nit, a qui ens ha explicat diverses vegades com va trencar un llit en el millor moment, a la nostra Belén Esteban, s’imposa un tracte proper. Si la dirigeixo a qui va ser la nostra representant (un pèl trànsfuga, això sí) o a la flamant membre del CATN (al costat de persones que conec i respecto com Salvador Cardús i Núria Bosch) s’imposa la distància.

Davant el dubte, seguiré els consells del meu pare: “Benvolguda senyora Rahola, dissabte vaig assistir al derbi entre l’Espanyol i el Barça sobre el qual vostè ha opinat. Comparteixo la condemna als insults contra Shakira. Agredir verbalment a qui com a gran pecat té ser famosa i dona d’un jugador del Barça em sembla especialment absurd i desafortunat. Fins aquí, estem d’acord. Però vostè afegeix que el motiu és que Shakira canta (una cançó) en català. No dubto de la seva immensa saviesa, senyora Rahola, però, d’on treu aquesta conclusió? Li faig saber que l’any passat -abans, per tant, del Boig per tu - es van produir els mateixos crits. Quins eren els motius aleshores? Doncs tan absurds i tan simples com els de dissabte: atacar Piqué. Però el més significatiu són els seus de motius, senyora Rahola: que els pericos insultin Shakira pel fet de cantar en català confirmaria la visió que té del país. A vostè li agrada que les coses siguin molt clares, tant com a una tertúlia de Tele 5. I imaginar 30.000 pericos insultant una dona pel fet de cantar en català, per l’efecte del mirall invers, li retorna una imatge pròpia ben complaent.

Però a més d’aquesta interpretació malintencionada, vostè falseja una dada. Un altre cop parteix d’un fet condemnable: dissabte es van sentir els pitjors crits contra l’alcalde Trias. Em semblen molt malament. Cap declaració -i encara menys una feta en to de broma- mereix aquell crit. Però estarem d’acord que dirigides a un nen -com vostè ha dit- o a una persona malalta -com es va dir, també falsejant la realitat, l’any passat- els crits tenen un afegit d’obscenitat moral. Quin interès té vostè a exagerar una acció ja prou condemnable?

Els que, tot i la passió, som capaços de mirar el futbol no donant-hi més importància que la que té, tenim la responsabilitat de no posar més llenya al foc. Per això sóc molt crític amb alguna cosa que va passar a la grada de Cornellà dissabte durant un apassionant partit. Però encara més amb el poc rigor i la mala intenció -no ho sé veure d’una altra manera- de qui crea realitats paral·leles des de la tranquil·litat d’una tertúlia amb consciència (o no) de ser líder d’opinió. Cordialment”.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF