Xavier Fina

Xavier Fina

Mitja feina feta

Campions d'hivern. Equip més golejador i –juntament amb el Mallorca– equip menys golejat. Quaranta-cinc punts, projecció de noranta a final de Lliga. Amb aquests punts, l'ascens seria (serà, espero) una...

Massa penitències

El pecat és gros. Baixar a Segona amb una plantilla que, en el pitjor dels casos, havia de tenir una temporada tranquil·la i avorrida, és un pecat que mereix penitència. I l'estem complint. La penitència...

Balanç i esperances d’un Cap d’Any amb Hegel

George Wilhelm Friedrich Hegel és –amb Plató, Aristòtil i Kant– un dels quatre filòsofs més importants de la història. La seva gran obra, La fenomenologia de l’esperit, és un immens exercici per explicar...

Sexe sense amor

Eduardo Galeano va escriure que el gol és l’orgasme del futbol. Sovint s’han comparat els dos plaers. Amb rèpliques brillants: “Hi ha qui ha comparat un gol amb un orgasme; no hi estic gens d’acord: és molt...

Rebels i sentimentals: tres notícies

1. La mort de Maradona. Més enllà de si ha sigut el millor jugador de la història (jo crec que sí), més enllà de si la mort d’un geni és el moment per jutjar-lo per motius que no tenen res a veure amb la...

El racismo banal

La cuestión no es si negro es una descripción o un desprecio. No se trata de plantear dilemas absurdos sobre qué habría pasaría si en un banquillo lleno de futbolistas y técnicos subsaharianos (para el...

El racisme banal

La qüestió no és si 'negre' és una descripció o un menyspreu. No es tracta de plantejar dilemes absurds sobre què passaria si en una banqueta plena de futbolistes i tècnics subsaharians (per al quart...

'Saber y empatar'

Acaba de sortir un llibre amb un títol que sembla pensat per a nosaltres. Perquè la filosofia del que explica és molt perica: els pitjors jugadors de la història, els que només han estat internacionals un...

L’Espanyol de mai o l’Espanyol de sempre

La setmana entrant Raimon fa 80 anys. Molts pensem que és la figura viva més important de la cultura catalana. Em temo, però, que aquest aniversari passarà més desapercebut del que es mereix. Perquè Raimon...

La il·lusió de la rivalitat

Ja fa tretze anys que va morir el meu admiradíssim Manuel Vázquez Montalbán. Crec que he llegit tots els seus llibres. I quan em toca opinar sobre alguna cosa sovint em pregunto què en pensaria ell. Posats...

Enyorança

Ja fa més de vuit mesos. Diumenge, 1 de març, les quatre de la tarda. Un empat a un gol contra l’Atlètic de Madrid. Un resultat que, tot i que ens mantenia en el pou, ens donava esperança. No tant pel punt...

David, Sergi i Óscar

No em cansaré d’insistir en el meu odi al futbol modern. Divendres passat vaig veure una hora sencera d’imatges del futbol dels anys setanta, al programa d’homenatge que li van fer al màxim golejador de la...

Festassa amb la Ponfe

Aquest dimecres, 28 d’octubre del 2020, l’Espanyol fa cent vint anys d’existència. Tot un miracle. Per celebrar-lo, hem organitzat una festa sense convidats: un partit de futbol contra la Sociedad Deportiva...

Teoria i pràctica de la superioritat

Per primer cop en molt temps no he de recórrer a la voluntat per ser optimista. Després de set jornades, l’Espanyol és líder de la Lliga, amb nou gols a favor i només un en contra. Amb cinc partits...

L’orgull de tenir el millor jugador de la Lliga

Hi ha molts aficionats al futbol que confonen els èxits i mèrits del seu club i dels seus jugadors amb mèrits i èxits personals. És un signe evident d’estupidesa humana. Que el teu equip guanyi provoca...

Màxima il·lusió en el pitjor moment

L’Espanyol mai no ha tingut tan clar l’objectiu ni tan fàcil l’avaluació. Pujar a Primera és una aspiració i una obligació. Tot i l’obligació, aconseguir-ho ens faria (ens farà) feliços i seria (serà) un...

No vull més rivalitats

Qui em llegeix una mica ja sap que soc un partidari convençut de les rivalitats esportives. Son un ingredient necessari de la passió pel futbol. Mirar de reüll els resultats del rival per endolcir la teva...

Quan els millors són els pitjors

Marc Roca, Sergi Darder i Raúl de Tomás. Jo crec que són els tres jugadors de més qualitat de l’Espanyol. Tot i que fa un parell de mesos els tres tenien peu i mig fora del club, quan falten deu dies per al...

Encara la identitat

Em faig pesat escrivint-ho: l’Espanyol té un problema d’identitat. O, si ho prefereixen, de marca. I no em refereixo, òbviament, al nom. Només alguns dels que no ens estimen diuen que si el canviéssim ens...

Potser els manuals d’autoajuda tenen raó

Sempre he pensat que els continguts dels manuals d’autoajuda eren el més oposat que hi havia al pensament. Per la seva superficialitat, per les obvietats cursis, per l’espiritualitat de pa sucat amb oli,...

Una temporada estranya

El 2020 és un any estrany. Per molts motius. Alguns de públics i notoris. D’altres, no tant. I em temo que ens haurem d’acostumar a aquesta estranyesa. A més, alguns tenim la sensació que la pandèmia és la...

El comiat del capità

Tot té un final. I, com cantava Andrés Calamaro, tot el que acaba, acaba malament. Un jugador del planter, català d’adopció. Que no ha oblidat el seu accent malgrat els anys que porta entre nosaltres....

Sempre amb nosaltres

Avegades llegeixes articles que voldries que tothom llegís. Em va passar fa un parell de setmanes -concretament l’11 d’agost- amb un que va publicar al diari As Carlos Marañón. Tant és així que he tingut...

Salvar-se als despatxos

No crec en les veritats absolutes, però que l’Espanyol ha fet mèrits per baixar a Segona i que la Lliga de Futbol Professional és un cau d’ineptes són dues veritats gairebé absolutes i, tanmateix,...

Volem pericos enfadats

Amb el novè pressupost de la Lliga l’Espanyol ha acabat vintè. Onze llocs per sota del que li corresponia. Tot i la seva senzillesa, aquesta no és una anàlisi simple: la classificació dels clubs segons els...

Adaptar-se i/o morir

Adaptar-se és morir. O, no exagerem, és una derrota. Fa uns mesos, imaginar el descens de l’Espanyol era una tragèdia. Fa unes setmanes, un gran disgust. Finalment, la desgràcia més gran de les no...

El risc més gran

Quan Enric González va escriure que l’Espanyol era una qüestió de fe dubto que s’imaginés que ens en caldria tanta per encarar el futur amb un mínim optimisme. No tenim on agafar-nos. Mirem a la gespa i no...

La tristesa més gran (de les no importants)

En més de cinquanta anys de militància perica he tingut cinc grans disgustos esportius. Dues finals europees perdudes als penals i tres descensos. Només vaig plorar a Leverkusen. Tenia vint-i-dos anys i...

La meva llista de baixes

Tot i el meu optimisme vital, quan ara fa una setmana vaig dir i escriure que érem equip de Segona n’estava convençut. Gràcies a això he pogut viure el partit contra la Reial amb una certa tranquil·litat....

Res a perdre

El meu pessimisme de dijous a la nit persisteix: l’Espanyol està condemnat. Però si fos el màxim responsable del club hauria fet el mateix que Mister Chen: cessar Abelardo i passar tota la responsabilitat a...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | Següent >