Xavier Fina

Xavier Fina

Antonio Gramsci i Ricky Rubio

Quan Fernando Trueba va guanyar l’Oscar per Belle Époque va dir unes paraules brillants: “M’agradaria creure en Déu per donar-li les gràcies. Però només crec en Billy Wilder. Gràcies, senyor Wilder”. A mi...

La Xina ens mira

Javier Tebas -aquell senyor a qui tots els clubs critiquen però que és president de la Lliga perquè tots el voten- va dir que l’audiència dels partits de l’Espanyol a la Xina era -per obra i gràcia de Wu...

Ganes d’estar equivocat

Sovint tenim la tendència d’interpretar les valoracions d’algú en funció de factors que van més enllà d’allò sobre què opines. No es pot negar que aquestes interpretacions a vegades són certes: mitjans de...

La primera final de la temporada

Només és 29 d’agost i ja estic esgotat. En lloc de tenir aquella barreja de nyonya i d’il·lusió típica de final d’agost, estic com la majoria de pericos, suposo que amb l’adrenalina disparada per culpa...

Ser el que diem que som

Aquesta setmana hem viscut de manera exagerada el tradicional caràcter ciclotímic de l’afició de l’Espanyol. Suposo que ho són totes les aficions de tots els equips. Però per sort i per desgràcia sempre he...

Els dijous, paella, article i partit

Ja ha passat un mes i han passat moltes coses. A casa estem tristos perquè ens ha deixat fa pocs dies l’única persona per qui havia celebrat gols del Barça. Un bon home a qui li va tocar la desgràcia que...

Dani Jarque: Identitat i sentiment

Cap frase ens defineix tan bé com “La força d’un sentiment”. I tot i ser anterior a la tràgica mort de Dani Jarque, des del 8 d’agost del 2009 -aquest dijous fa deu anys- la força d’aquest sentiment es...

Vacances necessàries

Acabo temporada. Moment de balanç i de comiats. Però tot és una mica estrany. L’equip va acabar la temporada fa dos mesos, ja porta dues setmanes entrenant-se i d’aquí dues comença les prèvies de la UEFA....

Paciència, calor i calendari

No voldria que es prengués com una provocació: m’agrada molt l’estiu. Amb la calor, fins i tot amb les onades de calor, amb els dies llargs, amb les pells morenes i salades. Amb tot. Només té un problema...

L’hora dels adeus

Que siguin bons, però no massa. Aquest ha estat sempre el desig dels aficionats de l’Espanyol en relació als seus jugadors. Tan bon punt en destaca un, just quan el comencem a gaudir ens assalta el pànic...

Ada Colau i les superioritats morals

Ada Colau és l’alcaldessa de Barcelona elegida amb tota la legitimitat democràtica. És trist que calgui recordar obvietats. Però aquests dies hem sentit i llegit massa opinions de polítics i comentaristes...

Comença la Copa de la UEFA

L’Espanyol, de fet, ja ha començat la temporada. Aquesta setmana hem estat atents -després de molt anys- a un sorteig europeu. I molts hem tingut la primera notícia de l’existència de dos clubs: l’Starnan...

Un Espanyol esferificat

Una de les tres coses que m’agraden més a la vida és menjar bé. Els meus viatges són rutes gastronòmiques, el meu únic luxe són els bons restaurants i l’expressió que més detesto és “mengem qualsevol cosa”....

David Gallego, el meu entrenador

“Todo lo que termina, termina mal”, cantava Andrés Calamaro abans que les seves opinions sobre Vox acabessin -malament- amb la nostra relació. Però això nostre amb Rubi ha acabat encara pitjor. Només...

Bon vent i barca nova

Hi ha separacions que conserven en el record la qualitat del que s’ha viscut junts. En d’altres, en canvi, el moment de l’adeu contamina i embruta el passat en comú. Rubi -malgrat els bons partits, malgrat...

Sensacions estranyes

No hi estem acostumats. En els últims dies han passat moltes coses poc habituals en la vida d’un perico. Dissabte érem uns quants més que els sospitosos habituals. I tots en harmonia. Insòlit. Fins i tot...

Gràcies, Rubi. Gràcies, Òscar

Quina gran tarda. Concentració de felicitat. Feia massa temps. Certament els pericos estem poc acostumats a les victòries. Per això, quan arriben, en gaudim tant. Ara no puc mesurar en termes estratègics o...

Un petit balanç i una gran il·lusió

Només queda un partit de Lliga i, per tant, ja podem fer balanç. Si considerem que som el desè pressupost de la Lliga, la temporada ha sigut bona. Només el Getafe -i tal vegada l’Alabès- ha fet una...

Una setmana plena d’alegries

Les meves setmanes futbolístiques van de divendres a divendres. Aquesta columna és el meu moment de reflexió sobre la vida d’un perico. Avui, miro on érem fa una setmana i on som ara i constato que només...

Mirall, trencat?

“Papá, ¿por qué somos del Atleti? ” Quan vam veure aquell anunci tots els pericos ens hi vam sentir plenament identificats. En els ulls dels nostres fills -o, més ben dit, en la nostra mirada als ulls dels...

Quatre partits

Tot i que la postmodernitat va arribar per quedar-se, encara som esclaus de la lògica escatològica (veure accepció 1 del DIEC) de la modernitat. La idea d’un final i d’un progrés que ens hi porta determina...

Fílies i fòbies derivades

No acabo d’entendre la gent que és de dos equips. Potser pel mateix motiu que, tot i haver llegit força sobre el tema, em costa entendre el poliamor. Però una identitat futbolística -com qualsevol...

Tres realitats complementàries

Allò que l’alegria dura poc a casa del pobre va ser inventat per descriure la vivència perica. En un article estiuenc faré un repàs de com els moments feliços s’han vist estroncats per disgustos o grans...

Derbi, quin derbi?

No hi ha manera. No aconsegueixo sentir aquelles pessigolles a la panxa dels partits especials. Jugar al camp del Girona em sembla futbolísticament exòtic, però en cap cas visc el partit com un derbi. Busco...

Tot i perdre, no ens resignem

Si jo fos un cronista neutral només explicaria que el derbi català va ser un partit poc brillant i més aviat avorrit. Amb un equip amb jugadors molt millors i un altre amb un bon plantejament defensiu....

El Dia de l’Orgull Perico

Som una minoria de manual. És possible que fer-ne bandera dificulti créixer. Però és la nostra condició i la nostra fortalesa. Tenim una llarga història i una identitat diversa. Però a hores d’ara som,...

Mediocritat i ambició

Diumenge era el dia. I ningú no em podrà dir que no ho vaig avisar. Era el dia per encarar la recta final de la Lliga amb il·lusió. Pel pes simbòlic dels deu partits, perquè jugàvem, en cas de victòria, amb...

Un nou punt d’inflexió

Sovint se m’acusa de tenir tendència a portar la contrària. Segurament amb raó. I és molt possible que aquesta tendència no sigui aliena a la meva militància perica. Moure’s només des d’aquesta pulsió és...

La clandestinitat

Aquesta setmana han operat dos grans jugadors d’unes lesions que els allunyaran dels camps de futbol molts mesos. Un és un davanter argentí. Petit i hàbil, juga en un equip català de Primera Divisió....

Entre Wagner i Verdi

Amb Rubi el club està tenint una paciència insòlita, diuen els qui des de fa setmanes insisteixen que ja hauria d’haver estat cessat. Amb una insistència sovint oportunista -el dia del Rayo ningú no va...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | Següent >