Un mini Canet Rock a Can Damm
Tanmateix, la música està construint dins la diada una tradició pròpia que s’adreça als més joves, sobretot als adolescents: és el Sant Jordi Musical
BarcelonaSant Jordi és transversal, també generacionalment. Per això és una tradició tan sòlida, perquè no és una febrada d’una edat determinada. Tanmateix, la música està construint dins la diada una tradició pròpia que s’adreça als més joves, sobretot als adolescents: és el Sant Jordi Musical que es fa a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm. Cap al migdia, encara en horari escolar, ja hi havia força gent veient el concert d’Obeses que obria un dels quatre escenaris del recinte cerveser. Quedava enrere el neguit que havia provocat el xàfec de primera hora, i a partir de llavors tot aniria com una seda en aquesta mena de mini Canet Rock que va reservar la franja matinal al pop-rock de Ramon Mirabet, al trap de Lildami i al soul de Paula Valls, entre d’altres.
La dinàmica va ser la de sempre: proves de so amb públic, concerts de vint minuts (alguns en format semiacústic) i un formigueig constant de gent buscant lloc a les primeres files i fent cua per accedir als escenaris més petits i per aconseguir els tiquets i les cerveses. I com també passa als festivals d’estiu, una part significativa del públic més atenta a les relacions socials que al seguiment de la trentena d’actuacions. La part més intensa va arribar a la tarda amb els miniconcerts d’Oques Grasses, Sense Sal, Lax’n’Busto i Roba Estesa a l’escenari principal, mentre que als altres s’hi refugiaven propostes menys expansives, com les de Pavvla i Donallop.
Oques Grasses, que al matí ja havien passat per l’estand de RAC1 al Palau Robert i que després tocarien al de la SER a la plaça Catalunya, tenen tot el favor del públic, tal com va quedar palès amb la prova de so, en què el grup osonenc va sorprendre amb una versió d’ Umbrella de Rihanna. Uns minuts més tard, pràcticament tothom cantava amb els Oques Grasses cançons com Torno a ser jo, In the night i Cançó de l’aire ; és a dir, un tast del disc Fans del sol prou eloqüent per advertir que el grup està eixamplant les dimensions del seu mestissatge. Aprofitant l’embranzida mestissa, Sense Sal també van fer ballar el públic, que va accedir a seguir la coreografia de Senyor Morse, la cançó de “punt, ratlla, ratlla, ratlla, punt”. Al final, l’octet vallesà es va acomiadar ballant a l’escenari mentre sonava La revolución sexual de La Casa Azul, més que ben rebuda per un públic bona part del qual segurament la sentirà en directe a Canet al juliol.
Fora de les declinacions mestisses, Lax’n’Busto van fer un petit tast del disc Polièdric que presentaran al Festival Strenes de Girona. Unes hores abans, a la plaça Catalunya, la DJ de la parada d’Òmnium Cultural punxava el clàssic Llença’t de Lax’n’Busto mentre a l’altra punta de la plaça, a l’escenari de la SER, feien una petita actuació Ladilla Rusa. Músiques diverses dialogaven en un Sant Jordi en què també hi havia músics que signaven llibres, com Gerard Quintana, Santi Balmes, Christina Rosenvinge, Ana Guerra, Rayden, Rozalén i Loquillo.
