Ciutadans consolida al conjunt d'Espanya una tercera posició poc efectiva

BarcelonaNit agredolça per a Ciutadans. El partit taronja es consolida com a tercera força en bona part de l’Estat, amb percentatges superiors al 15%. És un creixement molt important respecte a les municipals del 2015, quan tot just va arribar al 6,5%, i la constatació que en l’últim any el partit d’Albert Rivera ha consolidat una base prou estable arreu, tret de Galícia i el País Basc, on és pràcticament inexistent. Això sí, Ciutadans no se’n surt en la pugna amb el Partit Popular per liderar l’oposició als socialistes. Ni a Madrid, on es preveia el frec a frec més intens, aconsegueix superar els populars.

L’aposta de Rivera per alinear-se a la dreta li fa perdre atractiu com a partit frontissa per diferents raons. Allà on el PSOE guanya, en té prou amb la suma de les diferents candidatures de l’univers Podem per tenir majories absolutes, com a Sevilla. Ciutadans es queda sense res a oferir al centresquerra i, a més, sempre va darrere del PP. I allà on l’esquerra no obté majoria absoluta, el partit de Rivera té un paper complicat, com passa en ciutats com Saragossa, on se li presenten dues opcions enverinades: o fer alcalde el candidat socialista (PSOE i Cs sumen els 16 que marquen la majoria absoluta) o entregar l’alcaldia al PP en una rèplica del pacte a tres andalús, amb Vox com a convidat.

A Madrid, el pacte a tres de la dreta i la ultradeta era l’única opció perquè Cs participés d’una majoria guanyadora, perquè no existia cap possibilitat de sumar amb un PSOE poc competitiu a la capital espanyola. En el moment de tancar aquesta edició, la batalla per l’Ajuntament de Madrid duia els taronges a donar suport al PP per prendre l’alcaldia a Manuela Carmena. És a dir, la derrota de Rivera és que, sent decisiu per atorgar majories de dretes, pot acabar donant aire al PP de Pablo Casado, que ara disposa de temps per recompondre el lideratge de la dreta.