La venjança d’Iceta / Que ho vetlli en Batlle

Més que agents de Mossos o de Guàrdia Urbana, que també, falten solucions

La venjança d’Iceta

Núria Marín és, des d’aquest dijous, nova presidenta de la Diputació de Barcelona. Els 7 vots de JxCat, sumats als 16 que ja tenia assegurats del PSC, han donat a l’alcaldessa de l’Hospitalet aquest càrrec tan llaminer. Si ho fa com a la seva ciutat i no té les mans lligades, Marín pot fer una bona feina. Però el seu paper a la Diputació, ara per ara, no és el tema. Sí que ho és, en canvi, l’absurda i recurrent crisi entre ERC i el que queda de Convergència. Si ja estava en el seu moment més encès, la manera com uns i altres han gestionat els vots de les eleccions municipals ha aconseguit empitjorar-ho. No hi ha hagut un criteri de conveniència de país, no hi ha hagut tampoc cap estratègia enraonada per part dels que mouen els fils des de fora i, al capdavall, ha faltat generositat, empatia i coherència. No serveix de gaire plorar per tanta repressió si els egos continuen passant per damunt de l’objectiu comú. La culpa no és dels partits, és de les persones que els potinegen. Els uns pacten amb el PSC per una alcaldia, els altres aconsegueixen un altre ajuntament amb els que criticaven pel 155 i, al capdavall, tots junts regalen la Diputació a uns socialistes que es freguen les mans. Des que els partits independentistes van cometre la rebequeria infantil de prohibir que Miquel Iceta fos senador (i van fer que es quedés amb les ganes de ser el president del Senat), el PSC ha jugat les cartes de forma discreta i sibil·lina. Ha aplicat el “divide et impera” de manera implacable. El que sorprèn és la facilitat amb què ERC i el PDECat han caigut al parany, afanant-se alcaldies i carregant-se el Procés. Iceta ho ha aconseguit. Aquest dijous, al capdamunt de la rambla de Catalunya, hi ha hagut una manifestació d’independentistes contra independentistes. Ni Monty Python hauria ordit una venjança millor. Ara només li quedar fer explotar el govern de Quim Torra.

Que ho vetlli en Batlle

Ada Colau ha repartit càrrecs per als propers quatre anys. L’equilibri entre comuns i socialistes ha quedat de manual, anivellat. El màxim responsable de seguretat passa a ser Albert Batlle, el cinquè tinent d’alcalde, un històric del PSC que ha tornat al PSC després de fer marrada com a director dels Mossos en temps de Mas i de Puigdemont. La voluntat de servei està per damunt del color de les jaquetes. El que cal, abans que la delinqüència ensorri la imatge de Barcelona, és un expert que hi entengui, que aparqui la demagògia i que actuï amb la ciutat com si fos casa seva. Si no, no ens en sortirem. No hi ha dia que una notícia no empitjori la de la vigília. L'estrebada d’una bossa des d’una moto és rellevant perquè acaba amb la mort d’una persona, que a sobre era no sé qui de no sé on... Una personalitat coreana, d’acord. Però quantes estrebades de bossa hi ha cada dia a la ciutat que tiren una àvia per terra o deixen un turista sense diners ni documentació? Per robar un rellotge de marca al carrer Joaquín Costa van apunyalar una persona i ho va publicar tothom, però quants atracaments hi ha cada dia al Raval sense que surtin al 'Telenotícies'? A uns qatarians els van arrencar la caixa forta de l’habitació d’un hotel de gran luxe del passeig de Gràcia per demostrar que aquí no se n’escapa ningú. He passejat per les zones més calentes de la ciutat, i fa feredat. A la porta dels consolats hi ha cua de gent, atònita, que van a denunciar el seu cas i a fer papers per tornar al seu país. Les fonts oficials diran –i un bé negre– que són fets aïllats. Les estadístiques que diguin el que vulguin sobre la percepció de seguretat. Més que agents de Mossos o de Guàrdia Urbana, que també, falten solucions. Remeis eficaços, no de cara a la galeria, per salvar Barcelona. La ciutat ha tocat fons. En cinquanta anys, no l’havia vist mai així.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF