Estimaràs la terra / Contra Franco no vivíem millor

Estimaràs la terra

La tramuntana del cap de Creus o la polseguera de la vall del Sió no ens les podran arrabassar. Les séquies ordenaran encara els conreus del Delta i la Sagrada Família continuarà buscant el cel, en el maridatge perfecte entre l’artesania i la tecnologia en tres dimensions. Passi el que passi a partir d’avui, República o repressió severa, una certesa sí que la tenim: les nou esglésies romàniques de la vall de Boí continuaran allà, impertèrrites, per dialogar amb el territori i aixecar acta d’una història que, ara mateix, s’ha instal·lat en les hores greus. Passi el que passi a partir d'avui, estimarem la terra. L’hem sembrat, l’hem llaurat, l’hem trepitjat de nord a sud i hi hem enterrat els nostres avis. Estimarem la terra, aquest és el nostre compromís i ningú no ens arrencarà els ulls per contemplar-la.

Més enllà del paisatge, massa neguits sense resposta. Percebo la sensació socialment compartida -digue’n vertigen o digue’n il·lusió, segons el bàndol on t’enxampi el xoc de trens- que ja mai més res no serà igual. Ni els que han onejat la bandera de l’equidistància, avui ja amb el drap esgrogueït entre les mans, no s’adormiran a la primera. I enmig de milers de dubtes de futur a curt termini que ningú no ens ha resolt, ens preguntem: ¿seran tan miops que en nom de la democràcia detindran el president de la Generalitat, en nom de la llibertat desendollaran TV3, i pel bé de la unitat d’Espanya trinxaran Catalunya? ¿I, en acabat, demanaran, a més a més, que els donem les gràcies? I ens diran -no cal ser vident- que tot això ho fan, esclar, per salvar els catalans i la seva qualitat de vida, que és vida gràcies a ells. Ja no calen més mentides en nom de la veritat. No cal que ens parlin com si els pertanyéssim. Ja no som el balcó de la seva finca. Estimaràs la terra i la seva gent. I per això, algun dia, decidiràs el futur del teu poble. En direm llibertat.

Contra Franco no vivíem millor

Quina llista de greuges trieu? La dels últims 300 anys? La dels 40 anys de negra nit? Per proximitat temporal, podríem agafar la del 2010 ençà: dèficit fiscal, deixadesa en infraestructures, un Estatut rebaixadíssim, el menysteniment sistemàtic de milions de persones al carrer... En l’últim mes -ho sabem tots- hi ha hagut violència policial, negació de la violència, manipulació informativa a nivells insòlits, acusacions d’adoctrinament a les escoles, acarnissament amb els mitjans públics i la detenció i l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. No sembla que l’estratègia de la seducció hagi estat l’arma triada per Rajoy.

Al contrari, l’amenaça de l’aplicació de l’article 155 és l’instrument jurídic de l’“A por ellos”. M’estimo més, però, posar el focus en esdeveniments petits de l’última setmana per adonar-nos que l’espiral d’odi necessita poca teca per engreixar-se ràpidament. Una exministra socialista, ignorant de cap a peus, que clama al boicot a una cadena de restaurants de menjar americà perquè li van servir aigua Font Vella. Li fa nosa el nom català. Un poble d’Andalusia que recull mil signatures per retirar el carrer al poeta i arquitecte Joan Margarit. El seu delicte és dir-se Joan? Tant se val que Margarit expressés, en una entrevista de fa dos anys, que “la independència és impossible, no se la creuen ni els que en parlen”. Set policies beguts, al Born, estomaquen cambrers italians perquè es pensen que enraonen català. Aquest és el nivell. I encara no hem vist res. Aprofitaran l’excusa de la DUI per allisar-nos a més no poder. Feia anys que ho estaven esperant i ara hauran trobat un motiu. L’expressió “Contra Franco vivíem millor” era, tan sols, una boutade que va fer fortuna. Amb Franco o contra el dictador vivíem molt pitjor. Ara, malauradament, tindrem l’ocasió de refrescar la memòria.