Esgarrifats pel discurs del rei / El gol del rei emèrit

El rei emèrit estava en tot. I a totes. No li passava res per alt

XAVIER BOSCH
XAVIER BOSCH Periodista i escriptor

Esgarrifats pel discurs del rei

“M’esgarrifaria pensar que el discurs del 3-O el va fer el rei i no Rajoy”. La frase de Miquel Roca, un dels pares de la Constitució, és altament reveladora. De fet, en l’entrevista a l’ARA d’aquest dijous de 40 anys, l’Esther Vera li fa dir més coses a l’advocat de la germana del rei. Com a interpretador de la monarquia, Roca considera que avui Felip VI no tornaria a fer aquell discurs. A bona hora. De fet, ara que la nova realitat andalusa ha obligat a esbrinar les causes del naixement i creixement de Vox, potser també cal tenir en compte aquell discurs del rei. D’acord que la moda internacional, als Estats Units de Trump o a mig Europa presumptament civilitzada, porta aquests vents xenòfobs, masclistes i retrògrads. D’acord també que és un moviment que creix –ens agradi o no– com a balança que compensa l’independentisme que posa en risc la unitat d'Espanya. D’acord que Casado i Rivera han contribuït a sentir, de nou, l’orgull i la necessitat d’embolicar-se amb la bandera i posar el “que viva España” a tots els altaveus. (Me n’alegro pels hereus de Manolo Escobar i els seus drets d’autor.) D’acord que Aznar englobava, en el seu PP, totes les branques de la dreta i ara l’espai s’ha fracturat amb diverses variacions sobre el tema. Però, l'escrivís qui l’escrivís, el discurs que el rei va llegir del 'teleprompter' de la Zarzuela ha de ser considerat, també, com un factor interessant a l’hora d’excitar la dreta més rància i d’atiar l’odi contra els qui no se senten espanyols. En aquells sis minuts de vergonya, Felip va brandar la Constitució i la democràcia per donar aire a l’”A por ellos” policial, judicial, mediàtic i popular que li ha vingut al darrere. No és un fet menor.

Espanya ha volgut celebrar, amb tots els ets i uts, les quatre dècades de la Constitució. Que brindin i la llegeixin i la festegin tant com vulguin. Ha estat un eina útil. Però com diria en Joan Capri, després de quaranta anys, ja ens podem treure el dol.

 
 
El gol del rei emèrit

Dimarts el rei emèrit va ser amb un grup d’empresaris catalans. En un moment de la trobada, va anomenar de passada la mort d’en Núñez, als 87 anys. En va remarcar l’edat. Joan Carles, que ja n’ha fet 80, va fer un comentari com si hagués de començar a posar les seves barbes en remull. Aquesta frase –una broma 'campetxana' de qui ja es veu entrant a la rampa d’enlairament– m’ha fet recordar una anècdota que vaig sentir comentar a l’expresident del Barça. Quan Iñaki Urdangarin era un lateral del Barça d’handbol i va començar a sortir amb la infanta Cristina, l’aleshores rei havia anat a algun partit al Palau Blaugrana. Mentre la parella del jugador s’asseia a la graderia, el rei presidia el partit a la llotja. Quan ja hi havia data per al casori, l’entrenador Valero Rivera va creure que el jugador s’havia guanyat una renovació de contracte. El president hi va estar d’acord i li va fer una oferta al jugador. Enmig de les discretes negociacions, Joan Carles va anar a veure un partit al Palau. En un moment de la primera part i com qui no vol la cosa, el rei li va dir al president del Barça: “A ver si arreglas lo del chico”. En Núñez va entendre el missatge però va anar a la seva. L’oferta per Urdangarin va pujar fins on havien quedat amb l’entrenador per no trencar l’escala salarial del vestidor. Urdangarin, abans del casament, va firmar el contracte. El partit de tornada Núñez el va jugar en un altre palau... el de Pedralbes. En el dia de la boda, en aquell besamans que es fa amb la família reial, el president del Barça va encaixar la mà amb el monarca. El rei es va ajupir i, a cau d’orella, en aquell dia tan assenyalat, li va dir: “Te has quedao corto”. Patapam.

El rei estava en tot. I a totes. No li passava res per alt. Ahir mateix Esquerra Unida va presentar una querella contra l’emèrit. L’acusen de tretze delictes. Suborn, frau, tràfic d’influències, constitució de grup criminal... Ves a saber si també s’han quedat curts.  

Xavier Bosch és periodista

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF