Els empestats / La cultura, malgrat tot

Els empestats

Dilluns que ve, en principi, Catalunya jugarà un partit de futbol contra Veneçuela a Montilivi. En principi, insisteixo, perquè d’aquí a allà encara poden passar coses, com que a alguna autoritat espanyola se li acudeixi dir que en període preelectoral una selecció oficial no pot jugar contra un equip autonòmic sense cap reconeixement internacional. Si un llaç groc els treu de polleguera fins a límits obsessius, quina urticària no els provocarà un camp ple d’estelades? L’episodi de dimecres és el penúltim capítol d’un sainet ridícul. Quan el Valladolid, el Rayo i l’Osca ja havien cedit els seus jugadors catalans per jugar amb la selecció, tot d’una van fer marxa enrere. Gerard López, el seleccionador, va ser comprensiu. Entenia que, amb els tres equips a punt de baixar a Segona, no vulguin exposar els seus jugadors a una possible lesió. Això són sopars de duro. La frenada en sec del Valladolid, per exemple, arriba quan les xarxes socials es giren contra el club per permetre que Masip i Alcaraz juguin amb Catalunya. La prova que la prohibició és per motius polítics i no esportius és que fins i tot neguen el permís a l’entrenador, Sergio González, per venir a fer d’ajudant de Gerard López. Quin risc de lesió té l’entrenador? No ens enganyem. Els catalans som els empestats. Es comença pel boicot al cava, es fa el buit a la selecció catalana, es criminalitza qualsevol diàleg, es maten els relators, es persegueixen quixotescament banderes d’Òmnium que no existeixen i s’acaba nomenant Cayetana Álvarez de Toledo de candidata per combatre “la xenofòbia” del procés independentista. Aquesta historiadora i tertuliana de la FAES és amiga d’un Aznar que va mentir sobre l’11-M, va dur Espanya a la guerra, va pactar amb Pujol sense vergonya, va negociar amb ETA i ara diu que Pedro Sánchez és un irresponsable per asseure’s, un dia, amb Quim Torra. I tu parles de xenofòbia?

La cultura, malgrat tot

Aquest dijous s'ha desvelat el nom de la nova consellera de Cultura. El túrmix continua esmicolant la maria de tots els departaments. Catalunya haurà tingut, en molt menys de dos anys, quatre consellers del ram, sense comptar els llargs mesos d’aplicació de l’article 155, que va ofegar el cinema, va escanyar el MNAC, va anul·lar festivals i exposicions, va bloquejar ajudes i va fer que alguns artistes es quedessin amb una mà al davant i l’altra al darrere. Però més enllà de la devastació cultural que va significar el 155, quan el rumb depèn dels nostres governs legítims, les coses no es fan tampoc amb la seriositat que requereix el sector i el moment. Aquest vodevil d’entrades i sortides denota fins a quin punt no hi ha un full de ruta clar. ¿Algú creu que, així, es poden posar en pràctica polítiques coherents per estimular la creació, la difusió i el gaudi d’un bé tan necessari? La nova consellera agafarà el relleu d’una Laura Borràs que, en deu mesos al càrrec, no haurà pogut marcar l’empremta que sí que va deixar al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. L’omnipresent Borràs va substituir un Lluís Puig que, tres mesos després del nomenament, va ser fulminat des de Madrid, cinc minuts abans d’exiliar-se a Bèlgica. Abans d’ell, Santi Vila havia arribat a la conselleria de la Rambla, gairebé com un càstig. Tan bé que estava amb les infraestructures...

Mentrestant, i malgrat aquest desori institucional i mentre no s’adonen que pel preu de tres llibres pots veure Netflix tot l’any, els escriptors s’inventen històries, els músics componen, l’Esbart de Rubí pensa noves coreografies, Marqués-Marcet triomfa al Festival de Màlaga, al CCCB hi ha una setmana de Kosmopolis –festival literari imprescindible– i s’atorguen Premis Nacionals de Cultura tan justos que recauen en Jaume Cabré, Clara Peya, Maria Bohigas o Carme Ruscalleda. 'E la nave va', malgrat la política.