15/03/2013

El xàfec anticatalà/Els vaticinis vaticans

3 min

El xàfec anticatalà

Sempre ens quedarà l'humor. Riure és una bona vàlvula d'escapament davant de qualsevol neguit. Lo Gaiter del Besòs, l' alter ego de Ramon Solsona que fa una pila d'anys que conrea els versos satírics, acaba de publicar Botifarra de pagès . Aquest poemari neix com a resposta "al xàfec anticatalà persistent, que no s'atura mai". És un llibre dedicat a tots els polítics, articulistes, predicadors i incendiaris diversos que li serveixen d'inspiració diària. Davant d'aquesta conxorxa d'enzes recomano aquests versos per tocar el dos. Les dècimes de Lo Gaiter del Besòs són especialment punxants. Per exemple, n'hi ha un sobre l'espoli fiscal: "És la balança fiscal / com un membre masculí / que en arronsar i encongir / troba el plaer sexual. / És un fet paranormal? / Una malaltia estranya? / El cas és que no s'afanya, / que està sempre destrempada, / excepte cada vegada / que sona l'himne d'Espanya".

També té una dècima sagnant sobre l'estratagema del PP amb Catalunya: "Amb nosaltres al davant, / Espanya sortirà airosa / de la crisi fastigosa / que els sociates van causant. / Però ha anat empitjorant: / hi ha més atur, menys diners, / més crisi, tot al revés / d'aquell promès horitzó. / I desvien l'atenció / provocant aquí merders".

Artur Mas i la seva sobtada dèria independentista també són motiu de burla: "Judica l'opinador / i es té per molt perspicaç / quan acusa l'Artur Mas / d'incitar a la rebel·lió. / Doncs no és així, no senyor. / És la gent, que va estirant / amb força, i estira tant / que en Mas, que anava al darrere, / ha pres, ull viu, la bandera, / i s'ha posat al davant".

Alguns versos de Solsona són, gairebé, per recitar de memòria. Jo m'he après aquest: "Autonomia vol dir / que tens diverses opcions / perquè puguis escollir / què fas amb els pantalons: / si te'ls abaixes allà / o ja els portes a la mà".

Els vaticinis vaticans

Les empreses demoscòpiques que van fer les enquestes electorals van quedar a l'altura del betum. A Artur Mas el situaven fregant la majoria absoluta. Ningú no va predir la greu davallada convergent perquè no es va tenir en compte l'abast del desgast de la crisi ni de l'informe publicat per El Mundo . També en el món de l'esport tenim tota mena de vaticinadors de bufanda que teoritzem sobre el resultat d'un partit i no l'encertem gairebé mai. Sovint parlem més des del desig o la conveniència que no des del coneixement. N'hi ha, fins i tot, que s'han acabat menjant literalment la seva pròpia pàgina publicada. En l'esport, però, hi ha un rival, un àrbitre i un factor de sort que influeixen en el resultat. En l'elecció del Papa hi ha la sensació generalitzada que els experts i vaticanistes han fet un paper d'estrassa prou sonat. De totes les travesses, de tots els noms que han sortit des que va plegar Benet XVI, Bergoglio no és dels que més sonaven. Ens hem fet un tip de llegir sobre Odilo Scherer, de São Paulo, Angelo Scola, Péter Erdo, Luis Antonio Tagle, de Manila, o un papa negre com Peter Turkson. Del continent americà, els pronòstics se centraven -a banda del brasiler- en el cardenal Dolan de Nova York, l'O'Malley de Boston o l'hondureny Óscar Rodríguez. Sembla que pràcticament ningú no pronosticava que l'arquebisbe de Buenos Aires aconseguiria el mínim dels 77 vots dels seus companys. Rellegint-m'ho tot plegat, però, he trobat que Sandra Buxaderas, de l'ARA, sí que situava Bergoglio en una travessa amb deu papables. També ho feia Rossend Domènech, d'El Periódico , i Mari-Paz López, de La Vanguardia . Escrivien que tenia opcions perquè, en l'elecció de Ratzinger, va ser qui havia arribat més lluny. Em trec el barret davant dels tres companys. Ells no caldrà que es mengin la pàgina.

stats