Una revolució creativa/On venen els bitllets per a Ítaca?
Una revolució creativa
Emilio Álvarez, un dels galeristes de Barcelona més sensibles per l'art contemporani, inaugura avui una exposició de Joan Fontcuberta, el nostre fotògraf més reconegut al món i des d'ahir premi Hasselblad. Hi ha expectació per veure amb què ens sorprèn, aquesta vegada, amb una col·lecció que anomena Ficcions (visita guiada) . La seva obra -sempre per davant de les modes, sovint més enllà de l'experimentació- ja ha jugat en altres ocasions amb la ficció i la realitat. Hem gaudit amb una fauna mutada, amb falses hibridacions. O l'hem vist disfressat de Bin Laden, a Deconstruint Ossama , com a mare de totes les ficcions. Mentrestant, i no gaire lluny de la Sala Àngels del carrer Pintor Fortuny, hi ha una altra visita que val molt la pena. Qui tingui interès per la fotografia i la imatge no es pot perdre, a l'Arts Santa Mònica, una exposició que també porta l'empremta, des de la idea i el comissariat, d'un Joan Fontcuberta analític amb el mitjà i hipercrític amb el seu ofici. Se'n diu D'ara endavant, la postfotografia en l'era d'internet i la telefonia mòbil . El títol, explícit, encara es queda curt amb l'ambició de l'exposició perquè és, de fet, un manifest oportú en aquest moment històric de revolució creativa. El pas de la imatge analògica a la digital ja va obrir tot un món que ara la xarxa, la telefonia i Instagram han anat aprofundint. La fotografia ha canviat fins a un punt de no retorn interessantíssim. L'eina s'ha popularitzat com mai i avui es disparen més fotografies en un sol dia que durant tots els anys anteriors a la història. Aquest fenomen obliga, els professionals de la fotografia, a recol·locar-se en un present en què la difusió de l'obra, l'autoria i la manera d'exposar mai no tornaran a ser com eren. Som, pel que fa a la imatge, en un moment apassionant.
On venen els bitllets per a Ítaca?
El fiscal general de l'Estat ha fulminat Martín Rodríguez Sol, el fiscal en cap de Catalunya, per haver dit coses de sentit comú, lògiques i que, fins i tot, tenien un dring democràtic desacostumat. En cap cas eren paraules properes a cap clam sobiranista. Fan córrer que, en el súmmum de la llibertat, el seu pecat ha estat opinar. De tot el que va dir el fiscal em quedo amb una frase brillant: "En el viatge a Ítaca, els bitllets els venen a Madrid". Soraya Sáenz de Santamaría, mentrestant, fa cara de no haver trencat mai cap plat i diu que el seu govern no té res a veure amb la destitució de Rodríguez Sol perquè no es dedica a aquestes coses. Potser es dediquen a d'altres, menys sibil·lines i indissimulades. Parlem de llengua, Soraya? Parlem dels 32.000 milions que paguem en impostos i dels 19.000 que tornen? Parlem de les amenaces de Montoro? Parlem de fer-nos complir uns horaris que signifiquen un desconeixement absolut del teixit comercial català? Parlem de fer-nos retirar l'euro per recepta que havia començat a racionalitzar l'ús dels medicaments? Parlem dels continguts escolars de Wert? Parlem dels impagaments sistemàtics de la disposició addicional tercera? Parlem de la voluntat de donar i negar permís per als viatges del nostre president a l'estranger? Fins ara es deia que les polítiques del PP, i la seva manera de collar Catalunya, eren una fàbrica d'independentistes. És més elegant, més original i més ben trobada la comparació amb els bitllets per a Ítaca. Els bitllets els venen a Madrid, sí, però no a qualsevol lloc. Ni a El Corte Inglés ni a la parada de l'ONCE a tocar d'El Oso y el Madroño. Els bitllets per a Ítaca els imprimeixen a la Moncloa, avinguda de la Puerta de Hierro, sense número. De moment, però, les taquilles continuen tancades. Fins que obrin, farem cua.
