26/11/2012

El pes feixuc de l'estelada

2 min
El pes feixuc de l'estelada

Doncs la jugada de Mas no ha estat perfecta, ni de bon tros. Més aviat s'ha disparat un tret al peu. Quan el món, segons deia el candidat i la publicitat d'última hora de la federació, havia d'estar pendent de com creixia el resultat del líder nacionalista, va i CiU es queda molt lluny d'igualar el nombre de diputats que tenia.

Ni ha aconseguit la majoria absoluta, ni la majoria excepcional, ni els catalans li han donat el vot prestat que reclamava i, únicament, s'ha acomplert l'objectiu mínim, de consolació, de distanciar-se de la segona força del país. CiU ha aconseguit esmicolar el PSC, i prou.

Aquests comicis precipitats han servit, sobretot, per fer el boca a boca a una Esquerra Republicana que sí que ha rendibilitzat la trempera independentista, perquè, sense embuts, s'ha atrevit a dir la paraula que semblava prohibida en el món dels eufemismes convergents. La crisi ha passat factura, també l'ambigüitat ha estat contraproduent, però hi ha hagut més causes, de pes, que han perjudicat el repte de Mas.

El cartell messiànic ha estat un error descomunal (fins i tot el va criticar Pilar Rahola), les paraules de Duran van donar munició argumental a la competència, la vaga general va posar les retallades en l'univers que ho dominava tot i, finalment, l'esborrany policial d' El Mundo ha aconseguit dur fins a les urnes un bon grapat de vots anti-Mas que no estaven gaire motivats. No hi hagut l'efecte bumerang que podia comportar convertir el president en màrtir. Ha tingut poc a veure amb allò de Jordi Pujol i el cas Banca Catalana que ens posaven com a exemple.

La mobilització històrica, en aquest cas, no ha remat a favor del partit gran. Al contrari.

Artur Mas, que continuarà com a president durant quatre anys més, insistia que ell convocava les eleccions pensant en el país i no en el partit. S'ha d'admetre que, en aquest sentit, els resultats li han acabat donant la raó. El sobiranisme és sobradament majoritari al Parlament (ja ho era abans) i els partidaris del referèndum en surten, globalment, reforçats. Però l'ambient d'ahir al Majestic denotava que no era això el que buscaven i que, de cara a Espanya, ahir Artur Mas i Catalunya havien fracassat.

A CiU la campanya se li ha fet molt llarga. El president, que ha mantingut el to educat, tranquil i pedagògic des de la Diada, va estar brillant en els discursos de l'endemà de la manifestació, amb els empresaris de Madrid, després del fiasco del pacte fiscal a la Moncloa i en el debat de política general.

A partir d'aquell moment, els dies s'han fet eterns, freds, desagradables i CiU, de mica en mica, ha anat perdent l'encant. Ha encomanat més dubtes que il·lusió, com si els hagués pesat massa haver d'agafar el pal de la bandera estelada durant tants dies. No hi estaven acostumats. I el pes és feixuc.

stats