18/08/2017

El te d’Agatha Christie

3 min
El te  d’Agatha Christie

Mayfair és, encara ara, el barri de Londres que fa més bona olor. A les terrasses dels seus edificis la primavera hi arriba abans que a d’altres racons de la capital. Els carrers, tocats i posats, conserven el perfum de quan els senyors es feien els vestits a mida i, cada tarda sens falta, Agatha Christie prenia el te al Brown’s després de tot un matí d’escriure. El bar del seu hotel és, avui, el lloc on tres amigues separades comencen els seus crazy wednesdays. Surten de la feina, es dutxen, es canvien i fan cap a l’hotel per arreglar el món amb la primera copa de vi blanc. S’havien conegut fent zumba, tenen una edat similar -entre els 45 i els 55- i, de mica en mica, els va venir de gust compartir una nit a la setmana. Dues d’elles tenen fills, una altra no. Una s’havia separat del seu marit de mutu acord, una altra havia estat enxampada in fraganti i la més gran de totes havia vist, de forma insospitada, com el pare dels seus fills tocava el dos amb la relacions públiques d’uns grans magatzems d’Oxford Street. En les seves trobades només hi ha dues normes: no parlen dels seus exs i cada dimecres s’ho han de passar millor que la setmana anterior. A la sortida del Brown’s, on pel cap baix sempre cau una segona copa de blanc per barba, caminen tres cantonades per anar a sopar. Els guarden la seva taula al restaurant japonès que els agrada i que passa per tenir el millor salmó de la ciutat.

Al cap d’uns mesos de crazy wednesdays, les tres amigues queden un dissabte per anar al teatre. Ja amb l’arribada del bon temps fan mans i mànigues per poder escapar-se un cap de setmana juntes de platja. Agafen el tren i s’instal·len a Saint Ives, en una de les casetes de pescadors més a prop del far. Allà, protagonistes de la postal, ni s’avorreixen ni callen. Els llibres que han agafat per si de cas -n’hi ha un de l’Agatha Christie- s’han quedat a les maletes. S’avenen tant que, engrescades com estan, queden que a l’estiu següent podrien fer un viatge juntes. Les que tenen fills diuen que, sabent-ho amb temps, d’un any per l’altre s’ho podran combinar perquè coincideixi que els nanos estiguin de vacances amb els pares. Al caps d’uns mesos, sopant al japonès, decideixen que aniran a Grècia per tres vots favorables. Entre les tres han vist Mamma mia! unes quantes vegades i pensen que es posaran la granota de la Meryl Streep, una de cada color. Una d’elles, que s’ha documentat, explica que no hi ha un sol escenari on es rodés la pel·lícula. L’església, això sí, la podran veure si van fins a Skópelos. Arribat el moment, la Susy, l’Elizabeth i la Claire es troben embarcades cap a Atenes. A la passarel·la de Gatwick, abans de pujar a l’avió, un grup d’homes enjogassats, amb la maleteta a la mà, els parlen i els pregunten cap on van. ¿Us sona Grècia?, se’n fot l’Elizabeth. Primer dues nits a Atenes. Després cap a Míkonos. Ens hi estarem cinc nits, rebla la Susy, malèvola. Els homes riuen per sota el nas i es miren els peus. Elles encara riuen més. Què passa? ¿És l’illa del turisme gai, potser? Doncs per això, més tranquil·les. No sabeu la mandra que ens faria haver de tornar a aguantar un home, remata la Claire, conscient que els salva la força d’estar juntes.

stats