L' últim concert és, potser, de les poques pel·lícules de la cartellera que val la pena veure aquest estiu en una sala de cinema. És, de fet, una petita joia, metàfora perfecta de la fragilitat de les relacions humanes a través d'un grup de música clàssica. El quartet La Fuga, després de vint-i-cinc anys de tocar junts opus de Beethoven i peces de Haydn, es veu abocat a fer el seu últim concert per causes que m'estalviaré d'explicar. El més veterà del grup, un intèrpret de violoncel de renom mundial, explica una anècdota que li va succeir amb Pau Casals. En una ocasió, quan era jove, l'intèrpret va haver de tocar dos moviments davant del mestre del Vendrell. L'home mai no havia tocat tan malament i, per sorpresa seva, Pau Casals el va felicitar. El jove es va prendre malament els elogis i, fins molts anys després, no va poder aclarir amb el mateix Pau Casals el perquè d'aquella ensabonada immerescuda. Pau Casals li va dir que, en aquell moment de formació, el que calia era motivar-lo. Qualsevol altre paraula podia haver esguerrat una carrera que prometia prou.
El Barça de Martino ha fet només tres concerts, en tres escenaris molt diferents, i ahir va haver de tocar davant d'una platea difícil i sense el seu violinista solista. De manera cada vegada més incomprensible, el fitxatge estrella d'aquesta temporada continua sense entrar a l'orquestra titular mentre hi ha músics, com Alexis i Pedro, que ho continuen donant tot però que desafinen més del que caldria. Com diria Pau Casals, però, amb el projecte Martino en creació, potser és hora més de subratllar les coses bones que no les fugides de partitura que continuem detectant mentre patim des del sofà de casa. Si Iniesta i Xavi són lluny del seu millor estat de forma, tot l'equip se'n ressent. Cesc, que a la primera part va aguantar el Barça, va anar perdent la brúixola i l'empenta fins a desaparèixer. Alves i Alba, a cinc minuts del final, continuaven pujant temeràriament a l'atac quan l'equip havia d'aguantar el resultat amb les dents. Continuem sense fer cap perill en els córners (ahir tampoc no en vam aprofitar cap de deu) i sense saber tallar un contraatac després d'una falta a favor. I seguim tenint un porter, Víctor Valdés, que ens salva els punts de dos en dos.
De moment, el Barça no ha encaixat cap gol en dos partits, continua líder, ha sumat els sis punts i la Rosaleda continua sent el camp on el Barça ja fa més anys que guanya consecutivament. Ja en són sis. Ahir, fins i tot, amb Mateu Lahoz, l'àrbitre que té un criteri tan canviant durant els 90 minuts que acaba traient de polleguera tothom, amb el seu desconcert de xiulet.
