10/05/2018

Molt Honorable President Torra / 'Aprovechategui' Rivera

3 min

Molt Honorable President Torra

Carles Puigdemont es va presentar a unes eleccions quan ja era a l’exili. El resultat parlamentari va fer que, per a sorpresa de les cases d’enquestes i de Rajoy, pogués repetir com a president. Però si Puigdemont ve a Barcelona serà detingut i Espanya ha decidit, a cuita-corrents, que no permet la investidura electrònica. El segon candidat proposat va ser Jordi Sànchez, però tot i que és a la presó provisional per uns fets que seran impossibles de provar (a menys que es fabriquin mediàticament i judicialment, com s’està intentant), tampoc no el deixen ser president. Jordi Turull, que era la tercera opció, vam contemplar com el posaven a la presó a mig debat d’investidura. El que arreu seria un escàndol, aquí estem tan garrotejats que al carrer no hi va passar res d’especial.

Esclar que Turull, siguem francs, tampoc no hauria superat la votació per aquesta tossuderia de pedra picada de la CUP que, sovint, costa tant d’entendre. Finalment, després de mantenir alta la bandera de la dignitat i de demostrar que els catalans no podem tenir el president que volem, o el que hem votat, sinó el que ens deixen, la setmana que ve tindrem una investidura i un govern que ens deslliurarà del 155. Si més no, del seu vessant més visible, repressor i desagradable. Ara bé, el Molt Honorable President ha de presidir la Generalitat amb tots els ets i uts. Ni provisional, ni figurant, ni titella, ni masover. Ni en funcions, ni transitori, ni supeditat a ningú. Ha de tenir les mans lliures per fer el Govern a la seva mida -d’acord amb el pacte entre JxCat i ERC- i ha de saber que té el poder. Puigdemont ha assenyalat el nom de Quim Torra. Però, a partir de demà, les decisions executives s’hauran de prendre des de Palau, sense demanar permís a Berlín.

'Aprovechategui' Rivera

La decadència del PP, en avançat estat de descomposició, fa que la dreta espanyola busqui una cara nova que sigui, sobretot, més dreta i més espanyola. En aquest context, bufat per les enquestes, pels massatges mediàtics i pels cops a l’esquena dels padrins poderosos, Albert Rivera ja es veu a la Moncloa. I té pressa. No vol que l'onada que l’ha dut a dalt de tot el torni a baixar per no haver sabut aprofitar el moment o per algun joc brut de les clavegueres de l’Estat. Rivera, que ha fet servir Catalunya com a banc de proves fins a convertir el seu partit en el més votat, veu que amb la mateixa tàctica pot arribar a governar Espanya. Si la canya al català, a l’escola i a TV3 li ha funcionat, el Procés i Puigdemont li han donat l’excusa per, corregit i augmentat, exportar aquest model de demagògia a Espanya.

L’última jugada de cara a la galeria ha estat trencar el pacte per Catalunya amb el PP, per “massa tou amb els separatistes”. M. Rajoy s’hi ha tornat. Ell, que de tant llegir el 'Marca' té més vocabulari del que li suposen les paròdies, ha definit Rivera amb un terme que no sortia als diccionaris però que quedarà per als llibres d’història d’Espanya: 'aprovechategui'. És aquest oportunisme desvergonyit del tot s’hi val per ser a dalt. Fa deu dies va assenyalar els professors de Sant Andreu de la Barca. Aquesta setmana, un altre exemple greu. Demanar que es condecori la policia per l’1 d’octubre, com ha fet Ciutadans, és pretendre institucionalitzar l’"¡A por ellos!” És voler guanyar popularitat a costa de les hòsties que va rebre gent que defensava col·legis i urnes. És saber que hi ha dos milions llargs de catalans que s’ofendran, s’indignaran i no et votaran mai. Però és calcular, en canvi, que a Espanya hi ha milions de persones que t’aplaudiran amb les orelles, fervorosament. Catalanofòbia fins a la victòria final.

stats