1. Xavi
Després de la remuntada i en preguntar-li per l’ambient i per les crítiques a Messi, Xavi va dir una frase contundent: “La gent és molt resultadista”. Una veritat en majúscules fins i tot per als que ho neguen. Els resultats ho tapen tot o deixen la carn viva al descobert. Un exemple? Diumenge passat.
2. Resultadisme
El Barça i l’Athletic van jugar una primera part atractiva. Al descans s’hi hauria pogut arribar amb un 3-1 i va ser un 0-0. A la segona, marca Aduriz i l’ambient es comença a tòrcer. Si l’àrbitre no anul·la el 0-2, allò s’enfonsa. Quan el Barça tenia un peu al penya-segat, dos gols que serveixen per acabar la nit en pau.
3. Bartomeu
Malgrat la FIFA, l’Audiència i Neymar, la dimissió de Rosell i que Pedrerol l’anomeni “president okupa”, el desgast de Bartomeu no sembla gran. El que no aconseguia la denominada mà negra ho podien fer els resultats. La setmana tràgica podia ser la tempesta perfecta, però ni així.
4. Alexis
El públic s’ha expressat a les urnes i a la grada. Vol Messi i vol jugadors que ho donen tot al camp. Alexis i Cesc van arribar junts al Barça de Guardiola per fer feliç Messi. Tres anys després, Alexis va a més i tothom li reconeix que s’hi deixa sempre la pell. Cesc continua naufragant, lent i perdut.
5. Cesc
L’afició aplaudeix els que corren per pilotes impossibles. Alexis i Pedro poden tenir temporades dolentes però l’esforç és irreprotxable. A Cesc, més enllà de no tenir la tècnica dels companys, els esprints el delaten i ha acabat traient a tothom de polleguera. Ni Pep, ni Tito, ni el Tata han sabut fer-lo millor.
