Quan Jordi Basté surt de l'estudi de ràdio sempre en passa alguna. Ahir, amb la jaqueta granatosa d'universitari americà, va aprofitar la jornada de vaga per anar-se'n a la Ciutat Esportiva del Barça a entrevistar Gerard Piqué Bernabéu, el central internacional, el campió del món de clubs i de seleccions, la parella de Shakira, el model de Mango, un jugador de pòquer remarcable i el soci que aquest any rebrà la insígnia dels 25 anys de fidelitat al club.
Basté el va fer mullar, políticament, i Piqué -que és un noi format, competitiu al màxim i guanyador- va saber fer una anàlisi acurada de la situació. "Crec que el sentiment independentista, en els darrers anys, ha anat a més. Jo sincerament penso que la independència, al principi, farà Catalunya i Espanya més dèbils. Tot el que és separar debilita les dues terres. Després no sé què passaria. No se sap. Crec que és un sentiment que ara s'incrementa, perquè molts catalans se senten maltractats o no estan d'acord amb les decisions que pren el govern espanyol". S'agraeix que un jugador parli sense embuts d'un tema delicat, sense el càlcul de pensar que ell també és central de la roja i, segons què digui, li cauran bufetades des de la Puerta del Sol fins a Panamà.
Sobre el Barça, ell tampoc sap resoldre el misteri de moda sobre per què aquest any s'encaixen més gols. Sí que té clar, però, que li agradaria acabar la carrera al Barça. I, després, més que ser entrenador, s'estimaria més ser president. Igual que Franz Beckenbauer, que va ser president del Bayern, Piqué ho podria ser del Barça. El seu avi, de fet, ja tenia càrrec amb Núñez i en torna a tenir ara amb Rosell, i ens representa amb solvència davant la UEFA. M'agrada el candidat Piqué. On s'ha de donar la signatura per al 2022?
Ahir Piqué va desvelar també que en el proper disc de Shakira hi haurà una cançó en català. No serà un tema propi. No l'han compost el central i la cantant en els dies romàntics a Sant Guim de Freixenet. Serà la versió que faci Shakira del Boig per tu . Serà, doncs, un bon espot per a la nostra llengua. Hi va haver un temps en què la junta de Laporta va intentar que el Boig per tu de Sau és convertís en un himne espontani del Barça, com aquell You'll never walk alone que els del Liverpool i el Celtic entonen abans del partit i te'l posen fins a la sopa. La megafonia del Camp Nou ho va intentar però no va quallar. L'invent, esclar, va durar tres partits, com el Sergio Busquets jugant de central. No és el nostre tarannà, aquí ni estem per cantar ni hem begut prou cerveses per posar l'ànima en cada nota. El Boig de Shakira, en canvi, tindrà molt més èxit. Me n'alegro molt per un culer com Pep Sala. I pels seus drets d'autor.
