Gerardo Martino encara no ho pot saber tot del Barça. La immersió ha estat a la força i, de mica en mica, ha d'anar assimilant la grandesa del club, la voracitat dels mitjans i les pressions de l'entorn. Amb bon criteri i llest com és, Martino ha esmerçat el primer mes a conèixer cada detall de l'equip i cada característica de cada jugador. I, diguem-ho clar, ha flipat. Mai havia vist tan bons futbolistes junts i de tan a prop. I aquest embadaliment li pot fer emetre algun diagnòstic no prou precís i que podem pagar car durant la temporada. Ara mateix, Martino -amb Pautasso i Paolorosso, ajudants que semblen trets d'una novel·la de Cortázar- pot pensar que el Barça no té Messidependència. Però només va fer falta l'amistós de Malàisia perquè el Tata comencés a obrir els ulls. Res no rutlla igual -ni de bon tros- sense el jugador més desequilibrant del món, en un equip dissenyat per als seus gols.
Avui, però, em preocupa la il·lusió òptica que s'ha fet el nou entrenador de les mancances defensives que tenim. Després de la cimera amb Rosell, Bartomeu, Rossich i Zubizarreta, Martino es va mostrar convençut de tenir-ne prou amb Piqué, Mascherano, Puyol, Bartra i, ocasionalment, Adriano i Busquets per disputar les quatre competicions. Dit això, el club continua buscant un central. Concretament, un de ràpid per tallar els contraatacs que no se sàpiguen aturar des de les línies més avançades. Amb discreció, doncs, busquem un perfil de central que no em sembla el que necessitem. Aquest cromo, d'home ràpid al tall, ja el tenim: Mascherano, Puyol, Bartra, Adriano i, fins i tot, Jordi Alba. El que ens cal és un central, alt i que mani, que pugui rellevar Piqué si es constipa abans dels partits importants, que és quan juga millor. El Gerard va arribar al Barça amb Guardiola i, en els quatre anys que ha estat titular hem guanyat la Lliga. Només vam deixar de fer-ho l'últim any del Pep, precisament (i no és casualitat) la temporada que Piqué no va disputar ni la meitat dels partits de Lliga (17 titularitats en 38 partits). De fet, en una entrevista de Luis Martín a Tito Vilanova a El País , just després de guanyar la Lliga 2010-11 i la Champions a Wembley, el llavors segon entrenador de Guardiola explicava: "Sin Piqué, se nos caía el invento ".
Som allà mateix. L'any passat va ser baixa durant dos mesos, a l'inici, i ho vam arrossegar durant tot el curs. Es pot pensar que el problema és Europa i que per a Espanya rai. L'any passat, sense Piqué, vam empatar i gràcies contra el Madrid al Camp Nou. A Anoeta, quan el van expulsar, vam perdre un partit que teníem guanyat. Martino pot pensar que ja té prou efectius. Algú li ha de fer veure que Piqué, en la seva posició, no té substitut. Malauradament, però, vivim en un món de tossuts optimistes que esperen que tot sempre ens vagi de cara.
