1. La final
Segons la màxima de Marcello Lippi “En el futbol el primer és Déu i el segon és una merda”, demà el Barça i el Madrid s’hi juguen molt. El Barça perquè pot guanyar l’únic gran títol de l’any. El Madrid perquè té urgències històriques; ja en l’últim any de Mourinho es va quedar sense cap copa.
2. Bartomeu
Amb el Tata sentenciat per la premsa esportiva -el càsting per substituir-lo el van fer quan optàvem als tres títols-, qui sembla que s’hi juga més en la final és Bartomeu. Els estatuts el legitimen per seguir fins al 2016, però si no guanya res i amb el màrqueting viral de l’entorn, aguantarà sense urnes?
3. Campions
Que la primera Champions juvenil l’hagi guanyat el Barça és un alenada moral per a La Masia. És un alleujament saber que tenim el futur garantit amb Adama, Kaptoum, Ondoa o Munir. Al Barça B, Sergi Samper o Grimaldo també truquen a la porta del primer equip. El millor: la gana que porten a sobre.
4. Munir
Munir El Haddadi, 18 anys, ha estat el màxim golejador de la competició, amb 11 gols. Va marcar a les semis contra el Schalke i ahir es va lluir amb el 2-0 i sobretot marcant en el tercer, el gol que Pelé no va fer. Després d’un control excels, va xutar fort i col·locat des de més enllà de mig camp. Té estrella.
5. Galatasaray
Avui comença l’eliminatòria de l’Eurolliga de bàsquet que ens ha de dur a la F4 de Milà. Primer matx, al Palau; a quina hora ens han posat el partit? A les 7 de la tarda. Repeteixo, a les 19 hores. Però que es pensen que els socis fan vacances escolars? Però qui és el tanoca que té ganes de maltractar el soci?
