Voleu salvar Europa? Apreneu de Polònia
En aquests moments hi ha molta gent que veu en Polònia una advertència per a Europa: és la història d’un país que s’allunya amb rapidesa de la democràcia liberal. Per a molts, el partit Llei i Justícia, que governa des de fa quatre anys, representa aquesta preocupant tendència que ara és visible a tot Europa: des de Vox, el nou partit espanyol d'extrema dreta, fins a la Lliga de Matteo Salvini a Itàlia i el primer ministre d'Hongria, l’autoritari Viktor Orbán.
En el cas de Polònia, però, hi ha una altra història que cal explicar: els liberals estan aprenent a lluitar per la democràcia. Tot i que no hi ha cap garantia que el partit Llei i Justícia sigui derrotat a les eleccions al Parlament Europeu ni a les legislatives d’aquest any, les coses estan canviant.
Les eleccions europees, que tindran lloc entre el 23 i el 26 de maig, es consideren una prova crucial per a l’onada il·liberal que travessa Europa. Són molts els que creuen que si Llei i Justícia i els seus aliats a tot el continent treuen bons resultats, això no només modificarà la imatge de la Unió Europea, sinó que també ajudarà altres partits il·liberals de cara a les futures eleccions generals. Per això és important fixar-se en Polònia i treure’n algunes lliçons. I en un moment en què l'extrema dreta està forjant aliances i compartint missatges, estratègies i tàctiques, els partidaris de la democràcia liberal també haurien d’aprendre els uns dels altres.
El partit Llei i Justícia ha creat una visió en blanc i negre de la societat polonesa. Per exemple, ha insinuat repetidament que hi ha dues Polònies enfrontades: la de la solidaritat i la del liberalisme. I això ha tingut unes conseqüències molt desafortunades per al pluralisme. Però, després de quatre anys, l’oposició liberal ha après a aprofitar aquesta polarització. Si, com als de Llei i Justícia encara els agrada afirmar, en el fons la política consisteix en “nosaltres contra ells”, val la pena recordar que nosaltres som més.
Al febrer, gairebé tots els partits que s'oposen a Llei i Justícia –dels conservadors als verds– es van aplegar en una llista electoral anomenada Coalició Europea de cara a les eleccions del maig. Aquests partits s'han unit amb l’objectiu comú de protegir un mínim de democràcia i d'estat de dret, així com donar suport a la Unió Europea. No és fàcil. Tots els partits que s’incorporen a la coalició han de fer doloroses concessions i són molt conscients que constitueixen un grup heterogeni. Però, deixant de banda els seus desacords i no parlant amb una sola veu sinó amb moltes –expressant totes el mateix missatge–, deixen ben clar que no funcionarà l’estratègia del divideix i venceràs.
Hi ha una cosa que els polítics il·liberals sempre han fet molt bé: han entès que, a l’època de les xarxes socials, la política és un espectacle. Saben captar l’atenció del públic i, amb una barreja d’humor, burla i verí, aconsegueixen espantar o divertir els ciutadans, o totes dues coses alhora. No és qüestió només dels tuits de Donald Trump o el compte de Salvini a Instagram. A Polònia, els polítics de Llei i Justícia es converteixen en el centre d’atenció fent declaracions escandaloses, com quan el líder del partit, Jaroslaw Kaczynski, va dir que els refugiats eren portadors de “paràsits i protozous”, o quan un altre polític de Llei i Justícia va afirmar que la bandera de la Unió Europea era “un drapot qualsevol, associat amb una cosa dolenta i bruta”.
Durant els primers anys de govern de Llei i Justícia, l’oposició estava tan desbordada intentant donar resposta a totes les provocacions que amb prou feines tenia temps per pensar. Però, de mica en mica, han après a fer política a dues velocitats. Sí, és important continuar plantant cara a Llei i Justícia a les xarxes i contestar als seus posts provocatius. (També ha quedat clar que les xarxes socials es poden posar al servei dels liberals: un documental sobre la pedofília a l'Església catòlica polonesa publicat fa poc a YouTube s’ha convertit en viral i en un problema per al govern.) Alhora, però, és fonamental tenir visió de futur. De vegades cal posar el mòbil –i la política– en mode avió, deixar de consultar les xarxes socials i dissenyar un programa democràtic.
Des del 2017 l’oposició polonesa ha començat a redissenyar tot el seu programa polític. Els partits i les organitzacions que defensen la democràcia liberal han mantingut diverses reunions per debatre com poden restaurar l'estat de dret i reconstruir les institucions estatals. Però també sabíem que amb això no n’hi hauria prou. Els liberals es van adonar que, per guanyar, calia parlar d’altres temes i polítiques, com ara l’ecologia, la salut i l’estat del benestar. Protestar contra les vulneracions de l’estat de dret és reactiu, per molt justificat que estigui. Només podrem revertir el mal que ha fet aquest govern si dissenyem un bon programa democràtic. I això és el que hem començat a fer. I sembla que funciona, sobretot pel que fa a temes socials com els drets del col·lectiu LGTBI. Ara són els il·liberals els que estan obligats a reaccionar davant de les propostes dels liberals.
Si els partidaris de la democràcia liberal volen guanyar eleccions, han d'aprendre a explicar històries que infonguin optimisme i motivació als votants; no històries que prometin tornar a l''statu quo' anterior a l’arribada dels il·liberals a l'escena política.
La lluita actual té lloc en el context de les eleccions al Parlament Europeu. Per a la majoria de votants Brussel·les és sinònim d'avorriment. Durant molt de temps semblava que un autèntic europeu havia de ser advocat. La pujada dels nacionalistes il·liberals aquests últims anys ha posat en qüestió aquest punt de vista. Aquests polítics i els seus partits ofereixen una política apassionada, basada en identitats fortes, el radicalisme i la polarització.
Una crisi també és una oportunitat. La formació de la Coalició Europea demostra que els liberals polonesos comencen a entendre que ningú es pot atribuir el dret natural a dominar la política i que no podem confiar només en advocats i tecnòcrates per protegir els nostres valors. Hem de crear moviments amb visió de futur capaços d’atraure àmplies franges de ciutadans i votants.
Vet aquí la lliçó que ha d’aprendre la resta d'Europa: sigueu creatius per adaptar-vos als nous reptes de la política del segle XXI. Els il·liberals trafiquen amb la por i la nostàlgia. Els defensors de la democràcia liberal han d'oferir esperança en lloc de cultivar el derrotisme. Enmig de la lluita contra l'il·liberalisme va naixent de mica en mica una nova visió de futur. Com va escriure la gran poeta polonesa Wislawa Szymborska: “És una frase bonica, però és veritat".
Copyright The New York Times
