Víctor Obiols

Víctor Obiols

L’entrellat i el poder de poder dir

Quasi a la fi del viatge hi ha l’exhortació de Pere dient a Leandre Caulfield: “Plora, plora, plora!”, amb un reguitzell d’“ais” en el poema que recorda el model del cant fondo de Lluís Urpinell, obra...

A punt per al bany de la musa

Hi ha quelcom de teratològic en la poesia de Ramon Cardona, i no voldria ser malinterpretat. El monstruós ho és en un sentit de meravella, de singularitat fabulosa que, no és que presenti una conformació...

El somni vell de Catalunya

Ens cal celebrar aquest volum, publicat a l’elegant col·lecció La Fosca, de Lleonard Muntaner, un llibre tan breu com essencial, de mida justa. Potser és traça de mestre la de saber compendiar, triar de...

Sempre encara una albada

És en els versos de Salvador Espriu que fan de colofó al recull -oxímorons potents- (“Si crema molt la neu/glaçava més la flama”) on trobem xifrats dos temes del llibre: “el vell foc i l’aigua” (temes...

Josep Piera o l’Eros del llenguatge

Tots aquells jovencells dels anys 70 (poetes “en herba”, per dir-ho amb un gal·licisme) que descobríem fascinats l’Estellés de L’Hotel París a l’Escorpí i la jove poesia valenciana a la col·lecció blava de...

L’atzagaia de llum

¿Som prou conscients del que ha donat i continua donant la poesia del País Valencià al riu cabalós de la poesia catalana universal? Potser no. I ara se’ns veu confirmat. Qui s’ha adonat de la importància...

Una antologia de capçalera

Llegir Enric Sòria és experimentar la calidesa de trobar-se confortablement acompanyat de les coses més preuades que existeixen: bellesa i veritat. La cultura deu ser això, aquest diàleg infinit entre la...

En els boscos amb el zel

En aquesta obra singular, disposada en forma de prosa però mesurada mètricament amb hendecasíl·labs, podem, ja d’entrada, deixar-nos embriagar pel ritme, pel so melòdic i la consonància, és a dir,...

Quan no saps on vas, qualsevol camí t’hi porta

El títol del llibre ens remet a una pregunta fonamental del monòleg del Hamlet de Shakespeare: què és, per a mi, aquesta quinta essència de la pols? Què és l’home? I és, probablement, la pregunta que s’ha...

Dels ‘locus amoenus’ a la jungla d’asfalt

Si no conegués el poeta de la Pobla de Farnals el voldria per amic. La seva llengua poètica, macerada per la llum de llevant, la flaire de taronja i luxuriant d’exotismes, desprèn una simpatia instantània,...

L’oca de la senyora Víctor

Com a la faula, les aparences enganyen. La crítica (i quan diem crítica volem dir, naturalment, la crítica canònica històrica) havia decidit que la poesia de Caterina Albert i Paradís era una antigalla. Per...

La lubricitat original

Aquest és un llibre literalment espectacular, i no precisament pel Caravaggio trapella que surt en portada. L’espectacle el constitueix el coratge i l’enteresa moral que demostra Joan Ferraté (1924-2003) a...

Un calidoscopi poètic imprescindible

Pitàgores i l’harmonia de les esferes (que no sentim perquè la duem interioritzada de naixement) hi deuen tenir alguna cosa a veure, en aquest Concert d’esferes. Però les figures d’aquest calidoscopi, “de...

Allò que no diu l’avantguarda

Em disculparan els lectors foixians per usar espúriament un títol de J.V. Foix, Allò que no diu “La Vanguardia”, volum publicat a Proa (1970), on el poeta sarrianenc s’esplaiava amb tot allò que la seva...

El gresol comú que ens agermana

Un batec, mal que sigui lleu, no deixa mai de ser batec. El cor contret i dilatat en un ritme continu que defineix, de manera mecànica, allò que anomenem vida. I la poesia, com ens diu Xavier Serrahima -que...

El diàleg inacabat

“Sé que hi ha innumerables tipus de lectures, i jo mateixa n’he viscut moltes, i totes les que he viscut, les he inclòs amb gratitud dins del compartiment de felicitats exquisides. Però només una m’ha...

“Del bres al clot hi ha el pèndol”

Quan la poesia brolla, no hi ha res a dir, sinó passar-hi els ulls i escoltar-la per dins. Existeix, oh meravella! i ja és prou, i ja és tot. És com la música, quan camina i s’alça. S’admira, es gaudeix, es...

L’òxid incessant

Jaume Huch, l’editor de l’Albí, l’infatigable berguedà, escriptor multigenèric i de raça, afegeix una nova peça al seu trajecte. El poema que fa d’epíleg del recull enclou potser tots els missatges que es...

El jardí del confort

Àlex Susanna ha bastit, amb els anys, una obra extensa que mira d’oferir el que la citació inicial de la poeta afroamericana Lucille Clifton assevera: la poesia no és només una qüestió de llenguatge, sinó...

Una zooscòpia molt recomanable

Un bestiarum vocabulum sempre és benvingut. Des d’aquells compendis animalístics medievals que contenien sempre una lliçó moral, la literatura no ha deixat de produir bestiaris de tota mena i en moltes...

Mor Lluís Izquierdo, poeta i catedràtic de literatura

Recordo l’última conversa. La seva gentil trucada a Tortosa per felicitar-me el Riba, encara no fa un any. La meva insistència a veure’ns ben aviat la va esvair amb alguna vaguetat: ja estava malalt, i no...

Un món de caires esmolats

En una ocasió, cap a finals de la dècada dels 60, Pere Quart va rebre al seu domicili una publicació de Joan Brossa, no recordo si eren els poemes mínims d’ Em va fer Joan Brossa, i va etzibar: “Què és...

Voler passar la rasadora

M’afiguro de vegades la poesia -la poesia exposada, s’entén- com un bar on els clients són els lectors i les begudes els poemes. Els poetes són darrere la barra i preparen el beuratge. El bar es diu Eros...

La meva cançó primera

El lloable projecte que Jordi Pàmias ha confiat a Pagès Editors -publicar la seva obra poètica completa- arriba amb aquest sisè volum a una recopilació, subdividida en tres seccions, que inclou poemes...

Una alba de vertigen

Ja ho diu el text que presenta el llibre a la solapa: la creació és alhora exposició i encriptació. Tan bon punt és proferida la paraula poètica (pensada, somiada, dita i escrita), per molt diàfana que...

Sortir del mapa, per exemple

Una de les coses fascinants de l’art poètica -de les arts en general- és la capacitat de l’individu de crear talent, valgui la redundància, individual. En un mot, de ser “original”, de crear una veu única i...

Genciana que s’alimenta d’intempèrie

Tal com diu amb justícia Manuel Forcano a l’epíleg de Serena barca, parlant de Maria Josep Escrivà: “Les seves paraules són com bulbs i arrels que creixen sota terra i són capaços d’esquerdar, imparables,...

El poeta que atalaiava ovelles

Dir d’un poeta que fa una poesia intensa, densa, bella, fèrtil i qualitativament notable és, sens dubte, una expressió laudatòria, però l’elogi per se no diu gaire res i no fa efecte si no és argumentat. I...

Agres calls de fosca

La poesia vol i dol, i s’esplaia com pot, en moltes de maneres. Diu, en el seu llibre, Jaume Munar, La pietat del pensar (Capaltard, 2005): “El dret a ser / foranament humà, / silvestrement sociable, /...

El mandat òrfic

Més que mai, en una època segrestada per la tecnologia i el fals déu mercat, en què la representació de la realitat sembla reduïda a la foto de la selfie i al so comprimit de l’MP3, i el domini de la...

< Anterior | 1 | 2 | Següent >