La Model: el model per debatre la ciutat

La Model no s’ha d’enderrocar: és un patrimoni arquitectònic i social de la ciutat

La presó Model de Barcelona no s’ha d’enderrocar. És un patrimoni arquitectònic i social de la ciutat. Davant les opinions sorgides respecte a la necessitat de crear una gran zona verda, un pulmó, al seu actual emplaçament, afirmaria que els beneficis de l'enderroc no compensen gens ni mica les pèrdues que ocasionaria la seva desaparició. Als anys 80 ja es va enderrocar l'Escorxador (avui una barreja d'esplanada logística i de parc de barri), l'Espanya Industrial (també un parc de barri excessivament singular) o el Taller de Renfe del Clot, i al seu lloc s'hi van fer parcs que eren necessaris per a la ciutat. Però avui les condicions són diferents.

Barcelona vol convertir-se en una ciutat ecològica d'una manera integral, transformant el seu hàbitat urbà de manera sistèmica més que fent aquest tipus d'actuacions de 'tabula rasa'. Avui tenim l'oportunitat de generar àrees verdes en l'espai públic desenvolupant nou models de mobilitat urbana públics, o compartits, i, per tant, eliminant la necessitat d'asfalt per als automòbils privats, tal com s'ha fet al passeig de Sant Joan. El desenvolupament de les superilles, si es fa de manera correcta, també permetrà crear milers de metres quadrats d'espais verds a l'escala humana (segurament amb més arbrat i espai verd que a l'entorn de Sant Antoni). També els interiors d'illa de l'Eixample, en procés de recuperació, permetran portar el verd a l'Eixample i recuperar el model plantejat per Cerdà en el seu projecte. Alhora, les cobertes dels edificis tenen el potencial de transformar-se en zones verdes comunitàries, i algunes façanes també han permès crear superfície verda a la ciutat i actuen com petits pulmons. La suma de totes aquestes iniciatives produirà un substancial canvi en la ciutat, molt més gran que el tradicional mètode d'enderrocar edificis obsolets.

Els beneficis d'enderrocar la Model no compensen gens ni mica les pèrdues que ocasionaria fer-ho

Així mateix, cal no oblidar que la Model o l'Escorxador es van construir a la perifèria de la ciutat de llavors com a grans equipaments de ciutat. Avui estem en procés de transformar en equipaments de barri alguns grans edificis del segle XIX, com passa també amb grans edificis industrials com Can Batlló. Allà també s'ha demostrat que enderrocar edificis històrics per fer més zona verda segurament no és una gran idea i que és millor crear un gran node d'equipaments cívics i socials d'escala local i urbana en edificis històrics obsolets. El Matadero de Madrid també seria un referent en aquest sentit. Qualsevol edifici històric obsolet, amb un bon programa i un bon projecte, pot tornar a la vida de la ciutat per escriure un nou relat urbà de futur. En el cas dels edificis de presons, a Europa i Amèrica hem vist com se n'han reformat algunes amb èxit.

A mi el debat històric i emocional de la gent que ha estat presa a la Model em sembla un punt de vista clau en aquest debat. En l'estat actual de les coses, en el cas de la Model s'ha desenvolupat un procés de debat ciutadà durant anys que ha generat una solució consensuada on hi ha un equilibri entre l'enderroc, la reforma i la introducció de nous equipaments. A falta d'una cultura de les consultes ciutadanes com passa a Suïssa per a gairebé qualsevol tema relacionat amb la ciutat, el consens té a Barcelona un valor social molt important.

Crec, sigui com sigui, que el millor d'aquest cas és que hi hagi debat en una ciutat que ha deixat de debatre els seus projectes per por de confrontar idees urbanes. El crit o la pancarta estan derrotant el raonament. Però també crec que en aquest llarg procés de participació s’hauria de discutir també amb dibuixos i no només amb paraules. Poder veure dibuixos dels que defensen l'enderroc o dels que en defensen la conservació total, i el seu impacte urbà, podria enriquir el debat respecte a la seva conservació. Però a Barcelona, a diferència d'altres ciutats que estan liderant el debat urbà actual, hi ha una manca crònica de concurs d'idees per poder confrontar solucions urbanes imaginatives i innovadores. Dibuixar és bo per a les ciutats i debatre de manera oberta també ho és.

EDICIÓ PAPER 23/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF