23/02/2019

24/2: Waterloo

1 min

DIU LA LLEGENDA que quan als anys vuitanta va començar a haver-hi les primeres manifestacions -algunes de molt agres- davant de la Generalitat, recuperada de feia poc, el llavors president Jordi Pujol va comentar als seus col·laboradors que n’estava molt content. Es van sorprendre: com pot estar content de manifestacions tan hostils contra la Generalitat? I Pujol va respondre que les manifestacions eren el certificat que els ciutadans començaven a creure en el poder de la Generalitat. Ningú no es manifesta davant d’una institució irrellevant, que no és res, pur símbol. Si la gent es manifesta davant d’un lloc és perquè creu que aquest lloc és important, significatiu, que té un poder o un sentit. En el laboratori del populisme cutre on es deuen dissenyar les performances d’Arrimadas no deuen conèixer aquesta llegenda. Per què anar a muntar un número a Waterloo si el que hi ha allà, persona i institució, no pinta res, no té cap importància, és irrellevant? Anar-hi és una manera de dir -a través precisament de l’hostilitat, i com més hostilitat més fort ho dius- que creus que el lloc on vas és significatiu. Un gest que ha estat dissenyat com una exhibició de xuleria casernària i tavernària acaba sent una forma de reconeixement. Gairebé d’homenatge.

stats