3/4: El triler

“El criteri de la majoria és el que val, sempre que coincideixi amb el que a mi em convé; si no coincideix amb el que em convé, el criteri de la majoria m’importa un rave”. Aquest és el resum de l’ideari de Pedro Sánchez sobre Catalunya. És la suma de dues declaracions seves amb poques hores de diferència. D’una banda, ha dit que no hi haurà independència perquè els catalans no la volen. De l’altra, ha desautoritzat Iceta i ha dit que encara que la volguessin el 65% dels catalans tampoc no n’hi hauria. Per tant, el criteri de la majoria només li interessa quan li convé. Si no hi ha independència perquè els catalans no la volen, en el moment que la vulguin (i per una majoria més que qualificada) n’hi hauria d’haver, o se n’hauria de parlar. Però si no hi hauria independència ni en el cas que els catalans demostressin a les urnes que la volen, llavors que no utilitzi com a argument que no n’hi ha per què l’independentisme no té majoria (i com ho deu saber, si no deixa preguntar-ho?). Ja es veu que la suma de les dues frases defineix un triler de la política, que no té conviccions sinó conveniència. Certament, aquest pecat seu sembla venial al costat dels pecats democràtics majors dels seus competidors espanyols. Però continua sent pecat.