9/8: Sense normalitat

EscriptorSento en una tertúlia: els reis han de ser a Barcelona en l’aniversari dels atemptats d’agost, perquè és un acte de normalitat. Exacte. Aquest és l’argument. La presència seria un signe de normalitat. Però resulta que la situació no és en absolut normal. I no estic parlant de la anormalitat en les relacions polítiques entre la Corona i el govern català o del paper del rei en els esdeveniments d’octubre. Personalment, si el tema fos aquest, de paisatge polític, em semblaria fins i tot acceptable una treva institucional en nom del record de les víctimes del terrorisme. Però és que la anormalitat no està només en el paisatge, sinó en el nucli mateix dels fets i de la seva commemoració. No és normal que sapiguem que l’inductor, l’imam de Ripoll, es va reunir fins a quatre vegades amb agents dels serveis d’intel·ligència espanyols i de la Guàrdia Civil i no s’hagi explicat als ciutadans la naturalesa d’aquestes converses. I no és normal que es recordi el que aquest país va viure ara fa un any sense que hi puguin ser a primeríssima fila alguns dels protagonistes més valorats de la resposta als atacs, com són el conseller Forn i el major Trapero. Volem un acte de normalitat? Doncs revertim les anormalitats. Volem una treva? Doncs multilateral.