17/10: Rentar-se'n les mans

EscriptorRentar-se les mans d’una injustícia flagrant no és ser neutral, és ajudar a perpetuar la injustícia. L’empresonament dels líders socials i polítics de l’independentisme i l’acusació de rebel·lió contra ells neix d’una decisió política, d’una ingerència política en la justícia. No ho dic jo, ho diuen els qui van fer-la. Soraya Sáenz de Santamaría declarava, sent vicepresidenta del govern espanyol: “¿Quién ha hecho que hoy por hoy ERC, Junts per Catalunya y el resto de independentistas no tengan líderes porque están descabezados? Mariano Rajoy y el PP”. Som on som, amb els empresonaments i les acusacions que tenim, perquè va haver-hi una confessada i ostentosa ingerència política des del govern espanyol. Ara se li demana al govern socialista que ho corregeixi. Diuen que se’ls demana una ingerència en la justícia. No, el que se’ls demana no és que facin una ingerència, sinó que la desfacin. I el govern socialista, davant d’això, el que diu és que se'n renta les mans. Que no hi pensen fer res. Que no és cosa seva. Per tant, beneeixen en la pràctica el que s’ha fet, no s’enfronten a la ingerència sinó que la confirmen i la consoliden. Rentar-se'n les mans és una forma de complicitat. Ponç Pilat no queda gaire bé, en la història.