11/1: Que hi siguin els que vam triar

EscriptorEL MES DE DESEMBRE l’estat espanyol va preguntar als catalans qui volíem que fossin els nostres representants. Va convocar unes eleccions anòmales per a això. Li vam contestar. Vam triar entre les opcions que es podien triar. Ara ens diu que alguns dels qui nosaltres vam triar com a representants nostres al Parlament no ens poden representar. No poden fer allò que els vam triar per fer. Que hauran de ser uns altres, o ningú. Que la nostra tria no val. Ho expliques al món i tothom se’n fa creus. Per tant, la primera feina avui del sobiranisme -i jo diria que de qualsevol demòcrata- és posar de manifest i denunciar aquest contrasentit. La primera feina, potser la més important, segur que la més urgent, però no pas l’única. Hi ha una altra feina que per al sobiranisme és imprescindible: formar govern com més aviat millor, per tancar l’estat d’excepció de l’article 155 i per conduir no tan sols les grans estratègies de país sinó també el govern del dia a dia, que en bona part ha estat congelat durant aquests mesos de falsa normalitat. Són dues feines que en algun moment les circumstàncies delirants en les quals ens movem poden convertir en contradictòries. Però s’han de fer. Si no pot ser a la vegada, successivament.