14/6: Oficial no és neutral

Les places del franquisme no eren neutrals. Estaven carregades de símbols, però només dels oficials

Ciutadans i el PP volen que una llei garanteixi la neutralitat política dels espais públics. ¿Com es deu fer, això? Hi ha dues maneres, en teoria. Una, la bona, és garantir a tothom la llibertat perquè hi siguin presents les seves idees i símbols. Una altra, la dolenta, és prohibir que hi hagi cap símbol polític. En la proposta de Ciutadans, s’aniria per la segona via, la de la prohibició, empitjorada per una excepció notable: els símbols oficials. És una barbaritat que neix d’una confusió: considerar que oficial i neutral són sinònims. Els símbols oficials no són neutrals. Les places del franquisme –però també les de Mussolini o de Stalin– no eren precisament neutrals. Estaven carregades de símbols, però només dels oficials. A les dictadures, només els símbols oficials i les idees oficials estan permesos a l’espai públic. A les dictadures, el poder, el que és oficial, té el monopoli de la plaça. Ningú més no hi té dret. En canvi, en les democràcies, tots els símbols i totes les idees tenen cabuda en l’espai públic, les oficials i les no oficials. Si s’arribés a aplicar aquesta llei, les nostres places s’assemblarien més a la plaça Roja de Moscou en temps de Bréjnev que a la idea d’àgora que vam heretar de les democràcies gregues.

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF