28/8: No hi ha guerra de llaços

EscriptorA Catalunya no hi ha una guerra de llaços. En tot cas el que hi ha és una guerra contra els llaços. Perquè hi hagi una guerra cal tenir dos bàndols. La gent que posa els llaços grocs el que està fent és manifestar la seva disconformitat amb una situació que consideren injusta: la presó de líders polítics no jutjats i acusats de delictes com a mínim dubtosos. I aquesta disconformitat l’expressen a través d’una acció indiscutiblement pacífica (una de les més allunyades que es poden imaginar d’un esperit bèl·lic), que és posant uns llaços grocs. Ni retiren simbologia aliena ni arrenquen ni cremen res. Per tant, no es pot parlar d’una guerra dels llaços. El que sembla que hi ha és una guerrilla contra els llaços, amb escamots organitzats per arrencar els símbols que els desagraden, que ha generat (especialment des de fora de Catalunya) una èpica autista per a la seva pròpia exaltació, molt imaginativa, amb altaveus considerables i capaç de reciclar en benefici propi tota mena de materials informatius, inclosos els de més baixa credibilitat i les falsedats. No hi ha una guerra. Hi ha una protesta reprimida. La “guerra de llaços” és un relat de part. De la petita part a qui li agrada la sensació adrenalínica d’estar en guerra.