14/9: La llufa

EscriptorEn el conflicte entre Catalunya i Espanya, aquell a qui li pengin la llufa de la intransigència ja haurà begut oli. La comunitat internacional, les institucions i l'opinió pública, i també molts sectors econòmics, no volen que el problema català esdevingui un malestar crònic ni que se solucioni a bufetades desestabilitzadores. Per això s’omplen la boca de diàleg. I qui aparegui com el que fa impossible el diàleg haurà perdut en aquest escenari, que no és l’únic, però que és essencial. Ho hem vist una mica aquesta Diada: la reivindicació catalana genera més simpaties fora quan s’enfronta a un govern del PP que a un del PSOE. El PP sempre és sospitós de gestionar l’herència ideològica del franquisme. El PSOE, amb el jove Sánchez al davant, es presenta com l'avalador del diàleg, tot i que pugui ser només fum, i li funciona (l’ajuda el bombardeig del PP i Ciutadans). Per tant, ara s’està intentat traspassar la llufa de la intransigència, que et fa perdedor, del govern espanyol a l’independentisme. Sánchez ha fet una jugada hàbil posant la paraula 'referèndum' en el terreny de joc. En clau interna, la resposta escèptica de l’independentisme és la lògica. En clau externa, hauríem de pensar una estona en quina resposta convé més. Per evitar la llufa.