12/06/2018

13/6: Itàlia vota Sánchez

1 min

EscriptorEl capital polític més gran de Sánchez es diu, a hores d’ara, Itàlia. La crisi política italiana, la formació d’un govern (aquest sí, Frankenstein) només unit pel populisme i el refús d’Europa, crossa de Trump a la cimera del Quebec, és el que permet a Sánchez cridar al públic interior i sobretot a l’exterior: Espanya no és Itàlia. I mira que estava a punt de ser-ho, arrossegada per un PP desgastat i uns Ciutadans incendiaris. Però ha aparegut Sánchez i ha ofert l’estabilitat que Europa necessita en el seu flanc sud. Només li faltava agafar al vol el cas de l’'Aquarius', vergonya d’Europa, per acabar de reblar el clau: Espanya és acollidora i no insolidària com Itàlia. Això obre davant de Sánchez una ampla autopista política. Només cal que el que fins ara és una antologia de gestos sigui percebut com una pràctica de realitats. Que Sánchez s’enfronti d’una manera nova, empàtica i constructiva als grans problemes de fons, i sobretot al gran repte de la qüestió catalana. Si tot és funambulisme, el capital italià li durarà poc. (Els mateixos italians, en ple berlusconisme, van fer un documental irònic que es deia 'Viva Zapatero', fascinats pels gestos del dirigent socialista. Fins que van descobrir que dins de la carcassa no hi havia res.)

stats