11/8: Israel

EscriptorNo hi ha en el món estats identitàriament neutres. Tots els estats que neixen tenen en els seus fonaments el compromís amb la pervivència d’una identitat (nacional, lingüística, cultural, de vegades religiosa). Per això hi són, en bona part. Sense això, serien pures gestories d’interessos i el mapa polític del món resultaria literalment incomprensible, inexplicable. Però els estats democràtics moderns han d’equilibrar aquest compromís amb una o diverses identitats amb el respecte pels drets de ciutadania de totes les persones que hi viuen, i que sovint se senten (de manera individual o col·lectiva) part d’identitats diferents de la que l’estat encarna políticament. És un equilibri difícil i no hi ha gaires bons exemples. Per cert, Espanya no n’és un, d’aquests bons exemples. A Israel, Netanyahu s’equivoca molt emfatitzant el caràcter d’estat jueu fins a posar en perill els drets de ciutadania de tots els israelians. El compromís d’Israel amb la identitat cultural jueva és obvi i fundacional. Com passa amb tots els estats nacionals del món: no hi ha estats nacionalment laics. Però Netanyahu posa en risc, emfatitzant-lo, un equilibri amb la concepció de ciutadania que forma part també del sentit i de l’essència d’Israel. Em sembla un error terrible.