9/11: La faldilla de Vox

Un dels entreteniments de dilluns vinent serà el debat sobre qui ha estat el responsable (o l’irresponsable) de l’èxit de Vox i, per tant, de l’esclat de l’extrema dreta explícita en el mapa polític espanyol. De fet, ja han començat. Iceta, i altres, s’han apuntat a la doctrina que va fer famosa un jutge fa anys: si t’escurces la faldilla, ets responsable de l’excitació dels abusadors. Si l’independentisme es passa demanant democràcia, és culpable de l’excitació dels que no en volen. La tesi de la faldilla em sembla injusta –fa culpables les víctimes– i, a més, falsa. Allà on hi ha més independentisme resulta que hi ha menys ultradreta. I els votants de la ultradreta ja hi eren, ara només s’han descarat. Qui n’és responsable? Qui els ha permès descarar-se. Votar ultradreta està ben vist quan se li treu l’estigma, quan se la blanqueja, quan s’incorporen els seus axiomes al sentit comú. Si tu planteges les eleccions com una cursa sobre qui la diu més grossa, acabarà pujant el que la diu més grossa. La responsabilitat és de qui ha blanquejat el discurs de Vox. I de qui ha planejat les eleccions com una competició d’intransigències. No serà l’únic, però Pedro Sánchez passarà a la història com un irresponsable en l’eclosió de Vox.