18/11: Credibilitat

EL PRINCIPAL CAPITAL d’un mitjà de comunicació és la credibilitat. És a dir, que la gent cregui el que dius. En televisió, la gent es mira els programes informatius que creu que li expliquen millor el que està passant. La ficció o l’entreteniment poden tenir altres motius de consum. Però els programes informatius es miren quan són creïbles, quan hi tens confiança. La credibilitat no te la donen ni te la certifiquen els governs ni els dirigents polítics, ni tan sols els organismes de control. La credibilitat la mesura la gent a través d’un plebiscit quotidià: quin canal tria a l’hora que comencen les notícies. Tan fàcil és un botó com un altre, és el mateix preu. Tries el botó de qui et creus. Més que no pas de qui t’afalaga l’orella. En aquest sentit, les discussions sobre la credibilitat de TV3, fetes des de la política, semblen estranyes. Els ciutadans de Catalunya trien TV3 per informar-se en un percentatge que supera de molt qualsevol altra televisió. La diferència és tan gran que TV3 només la pot assolir si té credibilitat informativa per als que pensen d’una manera o d’una altra, i els suma. La credibilitat te la donen i te la certifiquen els espectadors. I la neguen, quan els espectadors l’han certificada, els polítics sectaris.