23/1: La campanya

EscriptorCADA DESQUALIFICACIÓ grollera i rabiosa de Carles Puigdemont -zombi, pallasso, president il·legítim- en boca dels diversos portaveus de l’unionisme fa una mica més inevitable la seva investidura. Vull dir que el bloc republicà, un cop constatat i proclamat que és injust i escandalós mantenir la presó i l’amenaça de presó per als líders d’un moviment pacífic i democràtic, podria tenir un debat estratègic intern, seriós i serè, sobre si es pot permetre en aquests moments tenir el president de la Generalitat a l’exili o empresonat. I a partir d’aquest debat, veure quina és la millor manera de salvaguardar al mateix temps la dignitat d’un president cessat de manera il·legítima i la necessitat de fer un nou Govern eficaç i pràctic. És a dir, un debat sobre el paper del president Puigdemont en aquesta etapa. Però cada declaració desqualificadora, cada amenaça de violentar els resultats electorals, fa més difícil tenir aquest debat. Com més agra és la campanya contra Puigdemont -i ho és molt-, més a prop el situa de continuar sent president de la Generalitat. Perquè una cosa és discutir què és el que més convé al sobiranisme (i/o al país) i una altra molt diferent avalar el dret de l’Estat a vetar el que els catalans decideixen a les urnes.