6/12: Caducada

Les lleis humanes no són l’encarnació de veritats eternes, sinó l’expressió d’unes majories socials i polítiques conjunturals. Per això les lleis caduquen. La Constitució espanyola està caducada, al meu parer. No ens ha d’estranyar: va néixer de les majories provisionals d’una conjuntura molt concreta. Era la sortida d’una dictadura, quan existien forces molt poderoses que podien imposar i vetar i una urgència d’eixamplar l’àmbit de les llibertats que convidava a acceptar algunes limitacions a canvi d’avenços immediats però parcials. Han passat molts anys. Les limitacions, les cotilles, les zones sense cobertura democràtica, les exclusions de temes sagrats exclosos del debat polític i d’allò que es pot votar, només podien ser –i com a molt– temporals. Havien de caducar per força. ¿Quan saps que una llei ha caducat i que cal canviar-la? Doncs quan en comptes de ser una bona eina per resoldre problemes és una barrera per evitar les solucions, i acaba creant problemes nous. La Constitució espanyola és avui un impediment per trobar una solució democràtica a la qüestió catalana, per exemple. I no és l’únic exemple. Ha caducat. I com passa amb els aliments, allò que quan t’ho prens en bon estat se’t posa bé, quan t’ho prens caducat és tòxic.