03/01/2019

4/1: Bolsonaros

1 min

Tot i que l’opinió pública espanyola sol ser molt aïllacionista, quan mira el que passa a fora es posa unes ulleres del tot diferents de les que fa servir per mirar-se ella mateixa. Em vaig passar tota la infantesa sentint com eren de racistes els americans, a diferència dels espanyols, que no ho eren en absolut. El que es considerava racista als Estats Units, quan passava a Espanya era una broma inofensiva o un prejudici justificat. De tant en tant hi ha hagut a l’opinió pública espanyola –diguem que a la banda esquerra– onades de solidaritat amb causes internacionals en què en el fons es plantejaven els drets dels pobles. Però quan algú dintre de les fronteres de l’Estat planteja l’exercici de la democràcia per decidir el propi futur, les solidaritats s'esfumen. Aquests dies es llegeixen fortes desqualificacions de Bolsonaro –que sens dubte es mereix– per part de sectors que troben que Vox és gairebé un partit centrista, que ha d’entrar sense cap pega al bombo dels pactes, quan, en una classificació d’autoritaris, Vox com a mínim empata amb Bolsonaro i segurament el supera. Potser és un efecte de l'aïllacionisme: quan les coses afecten els altres es pot ser més radical i veure-les més simples. Quan afecten Espanya canvien les ulleres.

stats