10/1: La bola de neu

Imaginem, com una pura hipòtesi, que en l’inici del procés judicial contra el sobiranisme català hi hagués una cosa mal feta, un error o una irregularitat. Posem per cas, l’adjudicació irregular de la instrucció a un determinat jutjat. En aquesta hipòtesi, aquesta errada actuaria com l’empenta inicial d’aquelles boles de neu que es van fent més grosses com més rodolen. Advertida, la judicatura podria actuar de dues maneres. Una seria aturar la bola de neu: reconèixer l’errada i desfer tot allò que s’hauria fet malament. Assumir els errors és dolorós, però evita que la bola de neu creixi. L’altra possibilitat, en aquesta situació hipotètica, seria anar donant per bo allò que s’ha fet, de manera que cada vegada la bola de neu seria més grossa. No en sé prou per afirmar que tècnicament les coses s’han fet o no de manera correcta en tot aquest procés. Hi ha alguns indicis que alimenten el dubte. Però, en qualsevol cas, aconsellaria a la judicatura –en començar aquest any decisiu– que al més mínim indici optessin per reconèixer els errors i aturar la bola de neu i no per afavorir que se’ls vagi fent irreversiblement enorme. En castellà tenen un magnífic refrany per a aquestes ocasions: "Más vale ponerse una vez colorado que ciento amarillo".