6/1: Alcaldes per la independència

EscriptorUNA DE LES LECTURES més rellevants dels resultats de les eleccions del 21-D és que si sumem els vots rebuts per les dues principals candidatures independentistes -les que havien anat plegades com a Junts pel Sí en les eleccions anteriors- haurien estat la força més votada en gairebé tots els municipis del país, inclosa Barcelona i bona part de les grans ciutats del seu segon cinturó. No ho recordo per revifar el debat sobre l’oportunitat d’haver-hi anat per separat, un cop hem vist el rendiment que ha tret Ciutadans de ser la llista més votada. Ho trec amb una visió de futur: l’independentisme va sortir victoriós del 21-D, però amb els deures d’ampliar la base social per fer el pas endavant definitiu. Una de les fórmules menys incertes d’ampliar la base és fer l’aposta per la gestió municipal, per la gestió de proximitat, de les coses concretes, capaç d’atreure molts electors distants. Per a l’independentisme les pròximes municipals són una gran oportunitat, perquè als ajuntaments ser la força més votada et dona un avantatge enorme. Però per aprofitar-la caldria posar-s’hi ara, anar junts quan arribin les municipals i no fer abans un espectacle depriment de la discussió entre les dues llistes. Ho he posat a la carta als Reis.