20/8: Hong Kong és la Xina

Per contrarestar les manifestacions a favor de la democràcia a Hong Kong, el règim xinès ha tret al carrer els seus partidaris. Com és habitual, aquests manifestants mobilitzats pel règim s’han proclamat ells mateixos la majoria silenciosa. I a l’hora de buscar pancartes per a les seves manifestacions, el règim xinès ha recorregut als clàssics. “Hong Kong és la Xina”. La mateixa construcció que feia el president hindú al suspendre l’autonomia del Caixmir o el que deien els jerarques franquistes sobre Gibraltar. El mateix dia, es desplegava a Catalunya una pancarta que deia “Montserrat es española”. Què volen dir amb aquest verb els nacionalismes d’estat? No remeten a un argument històric o geogràfic o polític. Creen un argument ontològic: Hong Kong és la Xina. Per imperatiu categòric. Certament, la frase només es diu precisament quan no és òbvia: ningú fa una pancarta dient que Pequín és la Xina. Perquè l’argument ontològic és de fet una rèplica, implícita: Hong Kong és la Xina, encara que els habitants de Hong Kong puguin pensar i voler el contrari. No hi ha res a discutir ni a votar. El que en pensi la gent no compta. I com que el que pensa la gent és el fonament de la democràcia, aquestes són frases que només es poden dir fora de la democràcia.