29/09: Policia colonial

EN UN D’AQUESTS digitals on surten les filtracions policials i judicials en els casos que figura que estan sota secret de sumari, llegeixo: “ Así se blindó la operación Judas: secreto hasta la madrugada para que no se enterasen los Mossos ”. I en un altre: “ La Guardia Civil fingió estar tras unos ladrones para que los Mossos no dieran el chivatazo a los CDR terroristas ”. L’endemà, en tots els mitjans, llegeixo: “El TSJC ordena als Mossos retirar el llaç groc de la Generalitat”. La suma dels tres titulars traspua una concepció de què són i què han de ser els Mossos. D’una banda, una policia de la qual no et pots refiar, a la qual s’han d’amagar les coses en les operacions importants. Però al mateix temps una policia a la qual es recorre expressament en aquelles actuacions que comporten una humiliació de les institucions catalanes i que poden suposar un desprestigi del cos davant d’una part de la ciutadania (la part que hi confia). No és el primer cas en la història. Aquesta idea d’una policia de la qual es recela però que es fa servir en operacions simbòliques doloroses respon -com a mínim- a una concepció colonial. I és una idea de qui no aprecia els Mossos. Que no és que els vulgui així o aixà. És que preferiria que no hi fossin.