Votar vol dir creure que les decisions s’han de sotmetre a la societat, perquè tothom hi digui la seva i acceptem tots el criteri de la majoria, sigui el que sigui. Per tant, els qui creuen que diumenge s’ha de votar no cal que vulguin la independència, el federalisme, l’autonomia o la confederació. N’hi ha prou que siguin partidaris de resoldre les qüestions a les urnes, acceptant el criteri de la majoria, encara que no sigui el nostre. Vetar, exercir el dret a veto, vol dir fer servir la facultat o el privilegi d’impedir una resolució, d’imposar el propi criteri, al marge de si és o no és majoritari (que podria ser-ho). Per això no crec que diumenge sigui una festa independentista a la qual només es convida els independentistes. Crec que és una festa democràtica on es convida a tots els qui creuen que les coses s’arreglen votant. I que no exclou els contraris a la independència (votants del no), sinó que se n’exclouen els que prefereixen vetar que votar. Certament, a més de votar i vetar, hi ha una tercera opció: passar de tot. Creure que no ens afecta. Abstenir-se: no voler votar ni voler impedir que els altres votin. Tot el dret. Però els comptaran al costat dels partidaris de vetar.
