DIETARI VV

24/2: Al mig o a la punta

LES CANDIDATURES conjuntes de Ciutadans amb el PP, allà on el PP es deixa, confirmen la gran proximitat entre els dos projectes. Hi ha qui se’n sorprèn. I diu que es pensava que Ciutadans havia nascut amb vocació de ser al centre, al mig, no a la punta. Un comentarista ho resumeix molt bé: “Ciutadans, de la frontissa a la trinxera”. I creuen que això va ser una excursió cap als extrems que va fer Rivera i que Arrimadas reafirma. No entenc la sorpresa. Ciutadans no va néixer ni al mig ni a la frontissa. Va néixer a la punta i a la trinxera. L’error òptic es produeix quan, en analitzar la política espanyola (i la catalana, on va néixer Ciutadans), s’obvia la importància decisiva de l’eix nacional, del posicionament sobre el fet nacional. Com si existís només un eix ideològic entre conservadors i socialdemòcrates, amb els liberals al mig. La identitat de Ciutadans, des del primer moment, es va forjar sobretot en l’eix nacional: un partit nacionalista espanyol nascut per combatre el nacionalisme català. I això no és al mig, és en una punta. I no és per fer de pont, és per esdevenir trinxera. Ciutadans no ha traït els seus principis fundacionals fent una excursió del centre a l’extrem. Perquè va néixer a l’extrem. Ara, a més, se li nota.

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF