5 de març: ‘Trinxeres’

Periodista i escriptorSOC UN ENTUSIASTA del programa Trinxeres, que ara està tornant a emetre el canal 33. És un programa senzill en aparença, però absolutament rodó. Un petit equip de televisió recorre, a peu, com en una road movie, els escenaris de la guerra a Catalunya i en fa memòria personalitzada, a partir de casos individuals. Emotiu sense buscar la llàgrima. Rigorós sense ser sectari. Més humà que ideològic, més íntim que no pas èpic. És un format de la televisió flamenca perfectament adaptat i realitzat. Faig tard a recomanar-lo, perquè aquesta setmana diria que s’ha tancat la nova emissió. Però segur que es pot recuperar a la carta, paga la pena. I diria que ha tingut una audiència molt digna. Tot i que també, de ben segur, algú el deu tenir a la llista -si és que l’ha vist!- dels exemples sobre el suposat adoctrinament que es fa des de la televisió catalana. Certament, un programa que parli seriosament del temps de la guerra, sense amagar la tragèdia, sense ser una revenja però tampoc un exercici d’amnèsia o d’edulcoració, deu ser un acte d’adoctrinament contra l’esperit fossilitzat de la Transició. L’esperit de l’oblit institucionalitzat, de l’enterrament de la memòria, de l’ocultació de la tragèdia, de la impunitat dels crims. Si ho és, visca l’adoctrinament.