4 de març: Peus de fang

Periodista i escriptorL’ECLOSIÓ DEL DEBAT sobre les pensions és una bomba de rellotgeria en la política espanyola. Sobretot perquè és un debat substancial, sensible. Per això ha estat sempre territori adobat per al populisme: quan algú volia destruir el seu adversari -també a l’independentisme català- el primer que es deia és que posaria en perill les pensions. I ara resulta que les pensions estan en perill, quan manen els qui més amenaçaven als altres. I és un debat que toca el centre del sistema polític: les pensions són la pedra angular de l’estat del benestar. Si fracassa el sistema espanyol de pensions, el suposat estat del benestar que s’ha construït és un pur castell de cartes. No es pot treure pit -com voldria Rajoy- de la bonança econòmica si les pensions s’encongeixen. El miracle econòmic espanyol demostra el seu caràcter fictici si falla en les pensions (i en l’atur juvenil). I aquesta és la major: aquest debat ens recorda que l’estat espanyol contemporani té els peus (econòmics i socials) de fang. De vegades fa veure que és un gegant, però els peus són de fang. I aquesta feblesa en els fonaments de l’economia i de l’estat del benestar és una dada imprescindible (que ara esdevé visible) per entendre tota la política espanyola. El tema català inclòs.