DIETARIVV

9/7: No aixecar-se de taula

EN EL TAULER internacional -que no és l’únic, però sí el més important on es juguen les partides simultànies entre Catalunya i Espanya- perdrà qui s’aixequi abans de la taula. O qui li clavi una puntada de peu que impedeixi visiblement continuar la partida. La comunitat internacional vol, exigeix, diàleg. Li importa més el diàleg (per evitar l’esclat o la cronificació del conflicte) que el resultat, tot i que prefereix sempre mantenir l’ statu quo. Potser per això la moció de censura que va fer caure Rajoy i, sobretot, va barrar el pas a Ciutadans va lliscar amb tanta facilitat. En la reunió entre Sánchez i Torra és important el que es pugui dir i avançar. Però el més important de tot, per a tots dos, és no aixecar-se de la taula. No quedar com qui no vol el diàleg. No es demana a ningú que renunciï a res. Es demana que, quan s’acabi la reunió, es quedi per a la següent, i no gaire enllà. No pas per fer passar l’altre amb raons (això també es detecta, i no soluciona res, no evita que el problema es faci etern o més gros). Tothom empenyerà l’altre, fins on pugui, a alçar-se. Però qualsevol opció de futur de l’independentisme passa per ser percebut com la part que vol el diàleg, no qui el rebutja o el fingeix. I no ha de ser difícil.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF