DIETARIVV

11/2: Etnicismes

ALGUNS MITJANS han publicat aquest dies un mapa genètic d’Espanya, elaborat per un parell d’universitats per estudiar els moviments migratoris a l’interior de la Península. N’han tret titulars diversos. N’hi ha un que m’ha cridat l’atenció: “ La genética desmonta los «países catalanes»”. És curiós. Perquè, si penséssim que el mapa té una possible lectura política, en podríem treure titulars més cridaners. Per exemple, “La genètica desmunta la unitat d’Espanya”: el mapa és de molts colors i dibuixa com a mínim cinc àrees prou diferenciades. Però aquest titular, que no ha fet ningú, seria tan inquietant com l’altre, que sí que s’ha fet. Perquè la genètica, en això, ni desmunta ni demostra res. Perquè això no va de genètica. Només poden creure que un mapa genètic té una lectura política els qui tenen un concepte de la nació etnicista, racial, balcànic. Els qui creuen que una nació és una genètica compartida. Però no els qui creuen que una nació, es digui Espanya, Catalunya o el Països Catalans, no és producte de la genètica, sinó de la voluntat de les persones, en uns marcs que dibuixen la història i la geografia. Persones diferents que decideixen què són i què volen ser. Diguin el que diguin els seus gens i siguin quins siguin els seus orígens.

EDICIÓ PAPER 25/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF